12 de juny 2014

INSURGENT I LLEIAL de Veronica Roth.

Ja vaig fer la ressenya de DIVERGENT. Tot i que he de dir que les meves filles no estaven totalment d'acord amb algunes e les coses més crítiques que vaig dir. Elles van començar el primer i ja no van poder parar fins al final del tercer. S'ho van passar bé, malament, van patir, van riure, van plorar...
Com ja podem veure als cinemes la pel·lícula vaig decidir que abans d'anar-hi havia de llegir-me els dos que em faltaven, i ho vaig fer d'una tirada. 
Són uns llibres que donen molt que pensar i això dona molt joc. Volia explicar una mica d'argument, però m'he adonat que fent-ho descobriria coses que val més que el lector es vagi trobant. Només diré que els protagonistes es fan un fart de lluitar en contra de diferents discriminacions i la solució requereix habilitats, lluites, planificacions i molts sacrificis. En quant a la historia amorosa que acompanya el llibre, estarà, com és d'esperar, plena de tensions. El noi té molta paciència amb ella en el segon llibre, Insurgent, però en el tercer, Lleial, veurem que és més assenyada i intel·ligent del que les seves accions intrèpides fan semblar. 
Els dos primers llibres estan narrats des de la veu de la protagonista, la Tris, però a l'últim, l'autora fa un canvi i alterna capítols amb la veu de la Tris i altres amb la d'en Quatre. Això en un principi crea una mica de confusió, però aviat t'hi acostumes. El que m'ha agradat més ha estat aquest l'últim, potser per què és on hi he trobat les respostes a les preguntes de que parlava en la ressenya de Divergent
En quant a la pel·lícula, com en altres casos, hi ha alguns canvis, però han sigut canvis que fins i tot m'han agradat. I quan has llegit tots els llibres i ja saps molt més del que s'explica te la mires amb uns ulls diferents. Així que us recomano que llegiu els llibres i en aquest cas, també recomano la pel·lícula. 
No us puc dir com van quedar les meves filles després de llegir els llibres per què hauria de desvetllar coses que no toca, però us diré que serà una saga que no oblidaran fàcilment i segur que el llibre que es preveu que surti aquest any "Four, a divergent story collection" acabarà a casa llegit per les tres.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Mmm... em sembla que no. Si tingués quinze anys potser sí, però ja en vaig tenir prou amb els Jocs de la Fam, i ara llegeixo menys i a poc a poc, no tinc ganes d'entrar en sagues d'aquestes. Esperaré la ressenya de Dansa amb Dracs, ja et posaràs al nivell dels que tenim mono!

Anònim ha dit...

si de cas en la propera reencarnació, quan torni a ser un adolescent altre cop

kweilan ha dit...

Doncs molts dels meus i meues alumnes se'ls van comprar per Sant Jordi i com que no tenia ni idea de què era això me'n vaig anar a veure la peli i he de dir que no em vaig avorrir. Igual els demano a la meua neboda! Una abraçada!!!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

me'ls apunto per la meva filla. És la classe de llibre que l'hi sol agradar i jo me'ls llegiré també, es un mal costum que tinc des de que son petits, llegir el mateix que ells (amen d'altres coses, s'entén)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...