7 de maig 2014

L'ANALFABETA QUE VA SALVAR UN PAÍS de Jonas Jonasson

L'autor de L'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra ens torna a enganxar amb una altra novel·la esbojarrada on coneixerem a L'analfabeta més llesta i espavilada.
El llibre ens mostra dos camins, el de l'analfabeta i el d'un monàrquic que acaba odiant els reis, Ingmar Qvist, i que pretén criar els seus fills bessons en la seva pròpia doctrina, per fer-ne una de grossa... Amb el mateix estil esbojarrat, combinant fets reals i aventures que ens semblaran surrealistes i també una bona dosi d'ironia, Jonasson farà que els camins de l'analfabeta i aquests dos nois es creuïn. Una analfabeta superdotada, un dels bessons, republicà radical amb una novia que està com una regadora i l'altre que toca més de peus a terra i li roba el cor a la nostra Nombeko, l'analfabeta que "sense voler" ajuda a fer bombes atòmiques i "sense voler" acaba tenint-ne una en custòdia. Naturalment no només hi haurà aquests personatges, n'hi ha molts més, tots una mica estrafolaris, que es barregen amb personatges reals i com en el seu primer llibre, fan que els protagonistes ficticis s'infiltrin en la història del món mundial.
Quan les coses sembla que es van a arreglar, sempre en passa alguna que fa que la protagonista tingui que improvisar i demostrar-nos la seva intel·ligència i potser al final és el que se m'ha fet més llarg. M'ha semblat que ha volgut allargar una mica més del compte aquest... ja està... en passa una de més grossa... ja està... encara una altra...
Ja fa temps que vaig llegir "L'Avi" però crec que aquest m'ha agradat més, l'he llegit amb més facilitat. Encara que abans de llegir-lo tenia els meus dubtes de si podia atrapar-me altre cop amb el mateix estil, reconec que ho ha aconseguit. No estic segura de si ho podrà seguir fent i tenir el mateix èxit mantenint aquest estil tant peculiar o l'originalitat al final se'ns farà pesada, però de moment sembla que funciona molt bé.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Val, tothom diu igual, més del mateix que el primer llibre. Doncs res, algun dia tocarà fer el mateix que amb el llibre de l'avi ;P

Sergi ha dit...

Veurem les noves aportacions d'aquest autor, d'ell depèn que aquest estil que ha creat segueixi funcionant o mori d'èxit. La veritat és que jo el trobo molt divertit, i no deixa de ser un llibre on la història real hi té un pes, explicada d'una manera peculiar. Són llibres molt fàcils de llegir i que enganxen molt i fan riure, crec que sempre ve de gust una lectura així. A mi no se'm va fer pesat ni el final, no ho recordo així, vaja. I res, que no sé si mantindrà el nivell, però de moment s'ha guanyat la nostra fidelitat, oi? Quan tregui el proper l'anirem a buscar.

jomateixa ha dit...

Segur que no podrem resistir la temptatió :)

Anònim ha dit...

Tot i que el primer em va agradar, tot i que només en sento elogis, inexplicablement em fa una mandra terrible. Crec que el reservaré per la platja.

Laura T. Marcel ha dit...

Jo com la roselles, vaig llegir el primer i em va agradar però un altre? uff, em fa mandra. Ara, tothom el recomana! Igual faig un pensament i en un moment tonto me l'agafo!

kweilan ha dit...

Jo potser m'animaré.

Mònica Tarradellas ha dit...

L'estic llegint i, de moment, em té ben enganxada...! A veure si amb el final em passa el mateix que a tu! Petons!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Tinc el primer pendent de llegir, la meva prestatgeria de “pendents” te ja overbooking. Veig que aquest en pot agradar,però haurà d’esperar a que llegeixi primer el del avi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...