"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

8 d’abr. 2014

ST. JORDI IS COMING...

És un mes perillós, és un dia perillós. Sí estic parlant de St. Jordi. Un mes ple de presentacions, un mes ple de novetats. Un dia on no es pot sortir al carrer si t'agraden els llibres, per què en trobaràs per tot arreu i... et podràs resistir?? No, segur que no.
Hem d'anar amb compte, cal saber triar. Per aquestes dates tothom es posa a publicar, escriptors i "altres personatges" (ho deixaré aquí per no ofendre a ningú). Hem de contenir-nos una mica, tampoc cal que ens gastem el pressupost de l'any en un sol dia.
És força bo fer un tomb pels blocs per sentir les veus dels lectors. De moment us deixo una llista d'alguns llibres que tinc pendents que entrin a casa. No dic que hi entrin tots aquest dia, però segur que hi faran cap més d'hora que tard. Els tres primers són per les meves filles (però els llegiré jo també ;D). Els altres per a tots. 
Us deixo amb les contraportades (l'enllaç als preus) i ja en parlarem més endavant.
El Llibre del Cementiri de Neil Gaiman (il·lustracions de Chris Riddell) labutxaca.
Ningú Owens, Ning per als amics, és un nen com qualsevol altre. Bé, seria del tot normal si no visqués al cementiri, no fos educat per fantasmes i el seu tutor no fos un vigilant solitari que transita entre el món dels vius i dels morts. Però el perill més gran per a en Ning no s'amaga al cementiri, sinó que es troba al món dels vius: allà hi viu un tal Jan, l'assassí de la seva família.
La veritable història del Capità Garfi de P.D. Baccalario, La Galera.
El 28 d'Abril de 1829 neix un nen que podria canviar la sort d'Anglaterra: és el fill il·legítim del rei George IV, i per això ha estat allunyat de la cort. Exiliat a les Índies Orientals, du sempre a sobre un rellotge antic, l'únic lligam amb el seu passat. James Fry, que és així com es diu, s'embarca amb només tretze anys i comença la carrera de pirata que el convertirà en l'home més buscat de tot l'Imperi. Passarà a la història com "el jove lord", "el descalç", "el príncep dels mars"... Però ningú sap que ell és el capità Garfi.
Noel et Busca de Àngel Burgas, La Galera. (aquest és un encàrrec del Institut on les meves filles podran fer preguntes a l'escriptor en directe)
L'Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i no sap en qui confiar. L'única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l'assalten. Però de vegades no saber és una protecció i oblidar-ho tot és l'única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin...
L'Analfabeta que va salvar un país de Jonas Jonasson, La Campana.  
Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l’edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d’una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això segons els càlculs de l’analfabeta en qüestió.
El Plagi de Sílvia Romero, Proa
L’escriptura ha estat la gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por. L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.
Desig de Xocolata de Care Santos, Planeta
 «–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies.
Tempesta al Bàltic de Salvador Balcells, Meteora
Vora les gèlides aigües bàltiques apareix estavellat el cos d’una dona bellíssima, de biografia tòrrida, que lliga molt poc amb l’entorn fred i boirós on és trobada. Emili Espinosa i la seva esposa Cinta estan gaudint d’un merescut viatge per les meravelloses capitals nòrdiques, però un policia sempre és un policia, mal que sigui un sotsinspector dels Mossos que intenta desconnectar de la feina a bord de l’Orion, un creuer, en aparença, de somni.
Espinosa, com d’habitud, no tindrà gaire sort i en lloc de fer vacances es veurà embolicat en una investigació digna de la negror de les novel·les escandinaves, però que, amb ell, prendrà un to decididament mediterrani.
Les Mans del Drac de Sebastià Bennasar, Llibres del Delicte.
Sant Jordi coincideix enguany amb el diumenge de Pasqua. En una Barcelona que es prepara per a la gran festa del llibre comencen a aparèixer cadàvers en algunes esglésies i també a les paradetes preparades per a les signatures. Tenen res a veure uns assassinats i els altres? Un periodista cultural, un integrista catòlic apassionat pels exorcismes de Verdaguer i la sergent dels Mossos d’Esquadra Mireia Pla tenen a les seves mans la resolució del que s’amaga a les mans del drac.
Les mans del drac és un thriller que presenta la cara més negra de la festa del llibre a Catalunya amb un Sant Jordi ple de cadàvers, religió i exorcismes.
"Mètode" i "Jugar a ser  Déus" de Salvador Macip. Un escriptor hiperactiu que ens els publica de dos en dos!







Els meus pares dirien que llegeixo massa assassinats i que ja ho estic encomanant a les meves filles (la veritat és que ja estan infectades). Així que per acabar, un llibre que com ja tinc el primer, segur, segur, que anirà al sac ja!
Lo Lleidatà és Fàcil, xarra'l sisquere!, de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta (pròleg Màrius Serra), Fonoll.
Que resulta que en fan la presentació avui.

Doncs apa, de moment ja n'hi ha prou. La veritat és que en tinc una llista que segueix i segueix i segueix, però ja m'he allargat prou.
Quin teniu vosaltres el primer de la llista?

6 comentaris:

M. Roser ha dit...

Si t'he de dir la veritat, jo no acostumo comprar llibres el dia de Sant Jordi, normalment ho faig abans, amb tranquil·litat...Un dels que tinc pensats és un recull d'obres de la Joana Raspall, "Batec de paraules"...
Bon vespre.

joan gasull ha dit...

Jo encara no ho tinc decidit....i vas tu i encara m'ho poses més difícil

XeXu ha dit...

Sóc el raret de la sala. No és que no m'agradi Sant Jordi, és una festa molt maca, però no m'agrada Sant Jordi per comprar llibres. Cert que hi ha llibres per tot arreu, però a Barcelona hi ha tanta gent que no ve gens de gust triar i remenar. Pensa que jo compro llibres tot l'any, com tu, i no precisament pocs. Però Sant Jordi és l'únic dia que una gran part de la població compra llibres, normal que vagin una mica bojos.

Els llibres que he de regalar no els compro mai el mateix dia, i ja m'he procurat el que vull que em regalin, en una llista dels pendents de comprar diguem que vaig marcar una miqueeeeta clar quin volia. I és que em tenen pànic, no sé per què, diuen que és impossible regalar-me llibres i que no els tingui ja... exagerats!

Dels que tu cites, ja he llegit el de L'analfabeta, que et recomano molt si et va agradar el de l'avi de 100 anys. Els altres, a banda dels del Macip, no tinc pensat llegir-los, però mai se sap, és clar...

jomateixa ha dit...

A mi també em diuen el mateix! :)
potser tenen una mica de raó.
L'Analfabeta la tenia a la llista i quan la vaig veure comentada al teu bloc em vaig acabar de decidir. Els altres són només uns quants dels molts que tinc en ment, però com tu dius els anirem comprant durant tot l'any.
Som addictes!!!

pons007 ha dit...

Vaig començar a llegir el Llibre del Cementiri i el vaig deixar de seguida. Entre aquest i altres llibres li he agafat mania al senyor Gaiman malgrat tothom en parli meravelles.
L'Analfabeta que va salvar un país. Aquest es un candidat, però no està formalitzat.
Dels altres cap interès.

Salvador Macip ha dit...

Gràcies per la dobre recomanació! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...