14 d’abr. 2014

LOS AÑOS DE PEREGRINACIÓN DEL CHICO SIN COLOR de Haruki Murakami

Vaig començar per 1Q48. Suposo que per començar va ser una mica massa. Aquest cop em va semblar que amb poc més de 300 fulles ens entendríem millor. 
Li vaig dedicar una lectura tranquil·la, perquè em sembla que el seu llenguatge una mica filosòfic s'ho mereix, i confesso que em va enganxar. Tsukuru Tazaki ho va passar molt malament quan els seus millors amics li van fer el buit. Llavors eren adolescents i ara, molts anys després, la seva novia el convenç per què esbrini per què ho van fer.
No he pogut evitar estar encuriosida fins al final, i com sempre aquí és on m'han faltat uns quants capítols més. Em queda tot una mica penjat, una mica massa.
A part de la història principal també aniran sortint altres petites històries. La mort és present en tot el llibre d'una manera o d'una altra, com també hi és present la música (Années de Pèlerinage de Franz List) que he buscat i he escoltat per què no pots evitar la curiositat d'endinsar-te en el que sent el protagonista.
Agràda a molta, moltíssima gent, però segueixo dient que a mi en Murakami no m'acaba de deixar satisfeta. No dic pas que no m'agradi com escriu, però els seus finals sense arribar enlloc...
Jo l'he llegit en castellà d'editorial Tusquets i el podeu trobar en català com a "El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge" d'Empuries narrativa.

5 comentaris:

Mònica Tarradellas ha dit...

Jo vaig per la tercera part de 1Q84...quan acabi a veure si m'animo amb la teva proposta! Petons!

Sergi ha dit...

Però a qui se li acudeix començar per 1Q84, si és que no em foteu ni cas...

La impressió que t'ha deixat és la correcta, a mi al principi també em deixaven contrariat els finals, no decebut, sinó que em deixaven insatisfet, com si et faltés alguna cosa, massa interpretable tot plegat. Però t'hi acostumes i veus que és un escriptor diferent, que aquesta és la seva manera, i acabes decidint que per què ha de ser com tots els altres, per què ha de quadrar tot tant? No se li ha de buscar explicació, Murakami és així i punt. Així que si t'agrada com escriu, la història t'atrapa i t'introdueix en el seu món, ja ets una murakamiana més, et recomano que, quan el cos t'ho torni a demanar, li donis més oportunitats, cada cop t'hi acostumaràs més. Però no facis més experiments, ves als clàssics, aquells que no et fallaran. Si vols en parlem més, o al meu blog pots trobar una categoria amb un munt de ressenyes seves, tu tries.

I perdona que hagi trigat tant, era fora. Vaig veure la ressenya des del mòbil però comentar des d'allà és un rotllo. I després de veure't publicar sobre Murakami, vaig deixar de mirar el feedly perquè sabria que en molts dies veuria posts que tenia ganes de comentar però que no podria fer-ho. Culpa teva! Apa, vaig a mirar el capítol de Joc de Trons i després seguiré amb el feedly...

jomateixa ha dit...

Jo també he estat fora un parell de dies.
No dic que no en llegeixi cap més, ja se que en tens molts comentats al bloc i el proper cop faré un cop dull més llarg per triar el millor. Però per altra part, per mi els finals són importants i això de que ho deixi sempre penjat... No sé si m'hi acabaré acostumant. Em fa emprenyar una mica.

ignasi ha dit...

He arribat al teu bloc a partir dels relats del Zurich... m'he llegit la ressenya del llibre de Murakami i comparteixo amb tu que no és un bon final pel llibre. Me'l vaig llegir aquest estiu i anava gaudint de la història però el final em va deixar fred. M'esperava més.

Sóc molt fan de Murakami i, comparteixo amb XeXu que no s'ha de començar amb 1Q84. Crec que "Tòquio Blues" és molt més assequible. Per mi el millor que he llegit d'ell és "Kafka a la platja". També t'he de dir que de vegades em trobo amb llibres seus que et costa força entrar-hi, que vas llegint perquè t'hi has posat i no vols aparcar-lo però que al final et deixen un bon regust a la boca i a l'esperit. És el cas de "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món", per exemple, tot el contrari del que passa amb "El noi sense color..."

jomateixa ha dit...

Gràcies per les recomanacions Ignasi. Ho tindré en compte si decideixo tornar a provar amb Murakami :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...