30 d’abr. 2014

LO LLEIDATÀ ÉS FÀCIL. txarra'l, sisquere!

Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta ens tornen a fer memòria del nostre lleidatà i amb molt humor ens animen a no deixar de banda la nostra manera de parlar. Català ben parlat o no...? sigui com sigui, lo lleidatà és també nostre.
Ja havia parlat del seu primer llibre i dels seus autors. Aquest St. Jordi, el seu segon llibre ha arrasat a Lleida. Les presentacions i signatures i a més les seves camisetes, adhesius, pins... uix "m'amociono i tot!".
Asfonsar, ascarranxa, rai, a l'amprimeria, andebades, mosenguard, allavontes, porai, sarpada, mixó (ocell), miquetétè (l'accent és per que veieu que les "e" no sonen igual), granera, ambaparà, torcar, ascatxinar, los collons d'andares (això ho deia molt la meva veina), nimai, padrí-ina (avi-a), aspavil, Hostiqueta (això ho dic molt jo), los reixos, alego... Aquestes són part de les 50 paraules lleidatanes per excel·lència. Després hi trobarem: Lleidatà comercial. Lo lleidatà al col·lègit. Jocs lleidatans. Los jovens i les festes majors. Los puestos de la capital (turisme). Los pobles de Lleida (que no són pocs). Los noms dels lleidatans. A cal metge. Lo lleidatà an la intimitat. No mos tocos los collons. Cagos, insultem an lleidatà. Fargueu-vos ben armosos. Nemon pac al tros. Cuina lleidatana... I més i més. Ja veieu que no només són paraules, són també hàbits i molt més.
Fa un temps vaig ensenyar-vos la meva nova llibreria, doncs aquests dos llibres no hi són. Aquests tenen el seu lloc a l'habitació de les nenes, en migs d'altres diccionaris i similars i de tant en tant en repassem algun tros i així no perdem les nostres arrels i de passada ens fem unes bones rialles. Aquest hivern la gran havia d'escriure una història curta i la va fer d'un turista que anava per terres lleidatanes i tenia converses ben curioses amb els seus habitants. Es va ajudar del Diccionari Lleidatà-Català i va quedar molt divertit.
Animeus a llegil i si no, aspavil!

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Mira que sou raros els lleidatans, eh! Si dic que el vostre parlar em fa gràcia podria semblar una desconsideració, però és que realment de vegades costa entendre-us!

jomateixa ha dit...

Quan era petita anava de vacances a Vilafranca del P. a casa d’unes cosines i quan érem amb les amigues em feien explicar coses i més coses, per què els feia molta gràcia. Cap problema.

Anònim ha dit...

no entenc res >_<

jomateixa ha dit...

No m'ho crec (no meu crec).

Carme Rosanas ha dit...

Ja veig que em podria considerar lleidatana d'adopció perque coneixia totes les paraules i expressions que dius... Totes sense cap excepció.
He, he, he... Podria dir que l'entenc però no el parlo...

Elfreelang ha dit...

jo tinc força família lleidatana , tinc el diccionari ....aquest de moment me'l reservo per més endavant tinc un munt de llibres nous de trinca per llegir!

Olga Xirinacs ha dit...

Confusions entre la llengua, els localismes i la pronúncia. N'hi ha a tot arreu.

kweilan ha dit...

Està bé no oblidar les arrels lleidatanes i més, amb un llibre tan divertit com aquest.

Laura T. Marcel ha dit...

Jo sempre dic que sóc bilingüe catalana perquè hi ha llocs i persones amb les qui només puc parlar el català "normatiu" amb l'accent occidental de totes totes i amb altres que només puc parlar lo lleidatà, tal i qual el descrius. Inclús si sóc amb un amic i amb un familiar puc parlar-los a cadascú amb l'accent que els hi correspon. Tot això té una llarga història que ara no cap aquí, però és així. La gent que no ho sap, ni s'ho imagina però els qui em coneixen en les dues vessants flipen amb mi.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...