Com ja he llegit els primers llibres d'aquest autor, ara no m'havia de deixar perdre pas aquest.
Vaig dir en els comentaris dels llibres anteriors, que el seu estil és oferir un bon joc al lector. En els primers capítols mentre exposa el nou cas al protagonista també ens l'està exposant a nosaltres i així comencem a jugar. Ens dona pistes, ens deixa endevinar, ens dona opcions...
En aquest llibre en Hardwick ha estat despatxat per violar la normativa ajudant en Gurney en el cas de l'anterior llibre i ara vol dedicar-se a resoldre casos que creu que la policia ha portat malament com a venjança. Pel seu primer cas demana la col·laboració de Dave Gurney que sent que n'hi deu una després que el despatxessin per la seva culpa. Almenys això és l'excusa que diu en veu alta, però és clar, la veritat és que no pot deixar passar un desafiament com aquest, malgrat que la Madeleine, la seva parella no hi estigui massa d'acord. No pot evitar-ho, és com la seva droga o potser és encara pitjor, ja que té tendència a posar-se en massa ocasions en el punt de mira.
El que ha convençut el protagonista d'agafar el cas, la cara de la víctima, l'expressió angoixant que veu en un vídeo poc abans de la seva mort, ha estat el que m'ha portat a endevinar una mica que és el que havia passat. Encara que naturalment sense endevinar el que va passar realment fins al final, però la idea central la vaig tenir gairebé des d'un principi.
Ens arrodoneix el cas amb moments filosòfics del detectiu, però m'agraden, així que tampoc no es fa massa pesat. Potser el que se'm fa més llarg és el repàs que fa tot sovint de totes les pistes i d'en quin punt ens trobem. Massa cops pel meu gust, no caldria.
En aquest cas torna a ajudar-lo una mica el seu fill. Si es convertís en part permanent de l'equip, crec que també estaria bé.
Plantejament, planificació, investigació, desenllaç.
Amb l'estil que caracteritza l'autor, clar, senzill i amb capítols curts, el llibre ens entrarà bé i el llegirem amb rapidesa i facilitat.
El que ha convençut el protagonista d'agafar el cas, la cara de la víctima, l'expressió angoixant que veu en un vídeo poc abans de la seva mort, ha estat el que m'ha portat a endevinar una mica que és el que havia passat. Encara que naturalment sense endevinar el que va passar realment fins al final, però la idea central la vaig tenir gairebé des d'un principi.
Ens arrodoneix el cas amb moments filosòfics del detectiu, però m'agraden, així que tampoc no es fa massa pesat. Potser el que se'm fa més llarg és el repàs que fa tot sovint de totes les pistes i d'en quin punt ens trobem. Massa cops pel meu gust, no caldria.
En aquest cas torna a ajudar-lo una mica el seu fill. Si es convertís en part permanent de l'equip, crec que també estaria bé.
Plantejament, planificació, investigació, desenllaç.
Amb l'estil que caracteritza l'autor, clar, senzill i amb capítols curts, el llibre ens entrarà bé i el llegirem amb rapidesa i facilitat.
2 comentaris:
Aquest no calia que me'l recomanessis tu per saber que el llegiria. Però m'ha agradat la teva ressenya. Descrius bé l'estil de l'autor, són llibres d'intriga on la psicologia juga un paper cabdal, molt més elaborats que la majoria del gènere. Fan bo de llegir, però també són més densos, és el que dius tu, no es fan pesats, però tampoc és lectura lleugera com demana el gènere. Això el fa especial. Només és qüestió de temps que caigui a les meves mans.
l'estil recorda els clàssics.
Publica un comentari a l'entrada