14 de gen. 2014

TEMPESTA D'ESPASES de George R.R. Martin

Cançó de Gel i Foc III 
Si encara no heu començat a llegir aquesta saga hauríeu de començar per Joc de Trons i seguir per Xoc de Reis
El primer que vull fer és felicitar a l'autor d'aquests llibres i a altres que escriuen llibres similars per la capacitat que tenen de generar cents de personatges i històries en una sola. En aquests llibres a més del que està transcorrent, que no és poc, també s'aniran relatant històries del passat dels personatges per completar els llinatges. També he de felicitar l'autor perquè sap posar-se al lloc de qualsevol personatge, sigui una nena, un mercenari, una mare, un rei, una meuca...
La presència del Gel i del Foc cada cop és més present, encara que els diversos reis i el seu entorn mantenen el protagonisme principal. 
A mi m'agraden els llibres on els protagonistes aconsegueixen fites, amb sacrificis, i superant desgràcies... però aquest llibre m'ha deixat més derrotada del que em pensava. Un tant per cent massa alt no solament no aconseguirà el que es proposa si no que els sortirà la jugada totalment al revés. Si algun s'hi aproximava, era només un miratge, al revolt l'esperava una nova desgracia, un nou contratemps o, la mort.
La Daerenlys fa la seva lluita particular intentant alliberar tots els esclaus que va trobant pel camí i creant el seu exercit per tornar a apoderar-se de Westeros i els seus dracs segueixen creixent.
La ratlla que separa bons de dolents va i ve i qui hem detestat pot ser que ara ens caigui bé. Tothom va contra tothom, no et pots fiar de ningú. Potser és l'instint de supervivència habitual en estat de guerra, però potser el que haurien de fer és unir-se per lluitar contra alguna cosa encara pitjor.
Crec que en aquest llibre he patit molt més del que he gaudit. És el tercer llibre i estic realment esgotada. Esgotada i dolguda. Em costarà força de pair...Sé que no podré evitar seguir entrant a les seves vides - de fet els dos llibres següents ja estan de camí - però en aquest hi ha agut moments que m'he quedat amb un mal cos que gairebé ho deixo estar. Diuen que han de ser set llibres i m'estic preguntant seriosament si ho resistiré. En aquest hi ha hagut massa morts. A mi em costava una mica pair les lluites, les nombroses baralles i mutilacions, però en aquest el que m'ha costat més ha sigut pair algunes morts... 
Els últims capítols m'han donat força i ganes de saber més. Una altra prova de que l'autor sap molt bé com enganxar-nos.
Ah! ara que veig la foto, penso que m'he deixat una cosa... No he parlat del sexe que hi ha en aquestes novel·les. Doncs sí, hi ha sexe, incest, violacions, frustracions... Però l'únic que volia destacar és l'erotisme que té un "llop" tant tendre, que a més ha fet vot de castedat... Tot i que jo sóc Lleó de signe i tot i que en Jaime Lannister cada cop em cau millor i en Tyrion m'ha caigut bé des del començament, em decanto per en Jon sense ni rumiar-ho.
I una altra cosa que deixo per més tard, potser per aquest divendres... és més d'en Tyrion Lannister...

8 comentaris:

Sergi ha dit...

El llibre és realment dur, s'ha de reconèixer, i això que qualsevol pugui morir perquè no hi ha protagonistes fixos, és una mica angoixant. Hi ha personatges que et cauen bé i n'hi ha que no, com bé dius això no depèn de la família, i si hi ha una cosa encara millor, és que canviarem d'opinió amb alguns personatges, perquè en aquesta saga és on millor observem que no hi ha res que sigui blanc o negre del tot. Crec que aquesta és la seva grandesa, i també la nostra desgràcia, perquè no estem acostumats a llegir coses que passin com serien a la realitat, no com llegim a les novel·les on gairebé sempre surt tot bé.

Aquest és el més dur i les coses que passen són les més fortes. No deixen de passar coses mai, però quan continuïs veuràs que apareixen nous personatges i que tot sembla passar més a poc a poc. A més, tingues en compte que al quart llibre surten només alguns personatges i fins el cinquè no reapareixen alguns dels importants, com ara en Jon Neu, que segur que trobaràs a faltar. A més, a la majoria de gent els escenaris i personatges nous (Les Illes del Ferro i Dorne sobretot) els sobren. És diversificar la trama, posar més llenya al foc, i aquest és un altre error que tenim, ens agrada que la trama se centri i ens resolguin els dubtes. Doncs ja t'aviso que d'això, res. 'Mas madera, que es la guerra', que dirien els germans Marx. Ànims, que encara no saps res, Jon Neu.

Si parlem de personatges preferits, Jon Neu cau bé a tothom, és clar. Tyrion és un supervivent i més astut que una fura, per això també cau bé. No oblidem a Arya, un dels personatges més frikis que hi ha. I en Jamie guanya punts, sense deixar de banda la Brienne. I bé... els que encara et queden per descobrir. N'hi ha un que fa que Joeffrey sembli una germaneta de la caritat...

Anònim ha dit...

Per això aquest es el meu llibre preferit de la saga, i el de molts altres lectors. Quan sembla que algú té un bon pla que no pot fallar o simplement sembla que les coses li comencen a anar bé la palma segur xD
Jo fa temps que m'he cansat de dubtar entre llops i lleons i m'he fan de qui serà la veritable reina dels 7 regenes i més enllà, la Daenerys Targaryen, Daenerys de la Tempesta, La que no Crema, Trencadora de Cadenes, Mare de Dracs i crec que no em deixo res...

jomateixa ha dit...

Ui sí, la Brienne! me l'havia deixat, també m'ha agradat molt. És que n'hi ha tants i a sobre, com dius tu, en van sortint més i més...
Sí que l'enyoraré a en Jon, i l'Arya és també una de les que més m'agraden, em van fer patit, ja em pensava que en aquesta no quedaria ni l'apuntador!!
Ja tinc els dos següents a casa, però els deixaré reposar una mica, són llibres densos que cal agafar amb calma i més si m'ha de fer tants canvis com dius.
S'acosta l'hivern i he d'agafar forces per continuar...

jomateixa ha dit...

uix, uix... qui sap??
Ja es veu que l'autor et fa creure sempre coses i al final... en uns instants PATAPAM!

McAbeu ha dit...

Aquesta admiració per l'autor és compartida. Ha de ser molt difícil crear tot un món, amb tal multitud de personatges i que tot vagi quadrant i Mr. Martin ho fa a la perfecció. S'ha inventat un món totalment real i, com és real, per això passen coses que no ens podríem esperar perquè trenquen la lògica de la ficció i, com t'ha dir en Xexu, encara no ho saps tot... ni molt menys.

Pel que fa al personatge preferit, des del començament que m'ha agradat molt la Daenerys però tinc moltes esperances posades en l'Arya Stark, crec que és un personatge "tapat" i que pot donar molt de si en la part final de la història encara no publicada. Ja ho veurem!

jomateixa ha dit...

Jo també tinc moltes esperances posades en l'Arya, té molt potencial, però jugo amb desavantatge, encara només vaig pel tercer i com més llegeixo els vostres comentaris més curta serà la pausa que faré, perquè em feu agafar ganes de tornar-hi.

Mireia ha dit...

Veig que aquest tercer llibre ha tots ens va deixar ben sorpresos. Tot i estar en un món de ficció les històries són ben reals, amb desenllaços completament inesperats. Com que veig que tothom "fa apostes" a mi l' Arya també m'agrada molt.

Tornant a la saga, el quart llibre em va costar una barbaritat! a veure el cinquè

myself ha dit...

A mi també em va agradar molt aquest llibre i de fet el 4rt (sobretot) i el 5è els vaig trobar una miqueta, només una miqueta, més fluixos. El que admiro més de l'autor és la capacitat de posar-se a la pell de tothom i de fer històries tan reals amb tants personatges diferents. Jo estimo l'Arya i la Daenerys! I en Jon, evidentment jeje.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...