4 de des. 2013

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT de Joël Dicker

Vaig agafar aquest llibre després de veure'l recomanat a molts llocs... "Un fenomen editorial". Després de que molts amics em preguntessin si ja l'havia llegit, si els hi deixava, què en pensava... Finalment no vaig poder resistir a la temptació i vaig començar-lo. Potser pensant una mica en passades decepcions després d'haber llegit llibres amb molt rebombori.
El llibre comença una mica lent, l'autor se'n va per les rames i ens va presentant els protagonistes i la seva relació. Em va costar una mica enganxar-m'hi, els diàlegs d'amor no em convencien del tot, no em semblaven prou creïbles. 
Passada aquesta part inicial el llibre agafa embranzida. La Nola Kellergan va desaparèixer fa més de trenta anys, ara l'han trobada al jardí d'en Harry Quebert. Aquest i la Nola havien tingut una relació quan ell tenia 34 anys i ella només 15, just abans de la desaparició de la noia. Quan el detenen com a principal sospitós, en Marcus, que havia sigut alumne seu i ara és el seu millor amic i un escriptor famós es desplaça a Aurora per trobar la veritat i exculpar al seu antic professor.
Un llibre sobre un escriptor que escriu un llibre. Cada capítol comença amb una lliçó de l'escriptor professional al futur escriptor. 
Lliçons que li havia donat en Harry per escriure un bon llibre. A part d'un llibre d'intriga, també ens parla del món editorial, de les tensions entre editorial i escriptor, i de les jugades publicitàries per atreure als lectors.
La investigació ens enganxarà i atraparà sens dubte. Cada avanç que es fa en la investigació ens porta a més i més preguntes, més embolics i més sospitosos. Joël Dicker combina tragèdia, romanticisme, humor, intriga... Però crec que en algunes ocasions es nota massa que deixa temes penjats. Vaig estar alguns capítols preguntant-me perquè s'havia deixat de banda, sense investigar, la gran pregunta: Què havia passat a Alabama a la família Kellergan? Estava clar que s'ho guardava per fer algun gir més endavant i així va passar també amb altres temes importants. I és clar que hi havia gir. Un gir i un altre i encara algun altre més. Tant que acabarem marejats i fins i tot amb ganes de que s'acabin ja tantes sorpreses.
El llibre està bé, potser una mica massa carregat d'esdeveniments i tot. Però no puc negar que vaig perdre força hores de son per poder arribar a la resolució que, encara que es deixi endevinar una mica, també es guarda alguna bomba per al final.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Ja t'estava maleint els ossos perquè veia que aquest anava directament al carro de la compra, però cap al final m'has fet dubtar, per tornar a intrigar-me amb els darrers comentaris. I què faig ara? L'argument em resulta prou interessant, i a més ja l'he vist ressenyar favorablement en algun altre lloc. La meva llista de pendents fa por, però sempre n'hi cap algun més, no? Què faig, penses que m'agradaria, pel que em coneixes? Pensa que a tu sempre et solen agradar més que a mi els llibres...

jomateixa ha dit...

Jo l'he llegit i encara ara dubto...
l'he deixat a una companya de feina i diu que se'l fa durar perquè li agrada moltíssim.
No m'ha agradat que es notés tant que es guardava coses mal dissimuladament, però sabent-ho i tot ha fet que estigués pendent. I realment m'ha semblat que hi ha algun gir de més al final, potser no en calia tants.
Per altra banda, i no dic que el compris, crec que l'hauries de llegir. Encara que només fos per saber si comparteixes les meves opinions...

miquel ha dit...

Quan el vaig llegir més o menys se'm va acudir això:

El vaig començar amb una mica de desinterès (uf, això dels fenòmens editorials!) i m'hi vaig enganxar. És curiosa la quantitat relativament important de novel·les que en els darrers anys fan metaliteratura. Aquesta és una de les gràcies del llibre de Dicker, però en té algunes altres: el ritme (variat), la complexitat i la simplicitat, el creuament d'històries que inicialment semblen inversemblants i que es tornen perfectament plausibles, o no tant, els subtils canvis de registre, les reflexions sobre el sentit de la vida i la condició humana (per als més filosòfics), les trampes dels protagonistes i del mateix escriptor, que el lector, al menys jo, no pot deixar d'acceptar amb un somriure, per què no ho són del tot, però...i la intriga, i la Nola, esclar

jomateixa ha dit...

Tens raó, la veritat és que aquest llibre donaria molt per un grup de lectura.

Mònica Tarradellas ha dit...

Jo el vaig llegir aquest estiu i em va agradar, però també penso que es passa un pelet amb els girs!!! Una abraçada!

Josep ha dit...

La meua sogra se l'ha llegit i en parla molt bé.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...