16 de set. 2013

JOC DE TRONS de George R.R. Martin

Cançó de gel i foc I
Crec que molts dels que hem llegit aquest llibre coincidim en que ens ha costat decidir-nos per la perspectiva d'enredar-se en una saga de set llibres de més de vuit-centes pàgines cadascun. Però la temptació no es pot evitar per sempre. Almenys jo no he pogut.
Quan llegeixo aquests llibres entenc una mica els que prefereixen els llibres digitals. No és que diguessim un "llibre de butxaca", ni còmode d'aguantar massa estona, en cap postura. Però així i tot, segueixo gaudint molt més de la lectura si el puc tenir a les mans en paper.
Caballers, reis, princeses i dracs. Intrigues, traicions, secrets... La lluita pel poder. Uns ingredients del gènere fantàstic que de vegades funcionen i de vegades no. En aquest cas l'autor ha aconseguit que tot lligui de manera natural i et deixi amb ganes de més.
En un principi requereix una mica més de concentració per absorbir tots els personatges, però de manera gradual ens els farem nostres. Tenim també un anex al final on hi trobarem la guia de les families per si ens perdem en algun moment. Cada capítol porta el nom d'un protagonista, l'autor els va alternant i ens explica una única història però seguint els diferents camins que la componen. Ens farà anar al seu compàs, quan de vegades voldriem continuar amb el personatge per saber què li passarà ens fa anar a un altre lloc i ens deixa amb la intriga fins que uns capítols més enllà puguem retrobar-nos amb el que hem deixat. Cosa que és necessària per seguir els fets des de tots els angles i viure la història al complert.
Comença d'una manera més tranquil·la, perquè anem captan l'ambient, coneixent als protagonistes... Però a mesura que el llibre abança els problemes i les intrigues augmenten, deixem de saber en qui es pot confiar i el llibre es va fent més dur. El meu padrí (avi en lleidatà), sempre em deia que quan es mor el protagonista s'acaba la pel·lícula, però en aquest llibre hi ha tants protagonistes que n'anirem perdren pel camí inevitablement i algunes d'aquestes morts ens ompliran de tristor i ràbia.
És d'aquells llibres que després de llegir-lo costa començar-ne un altre. Et quedes tant impregnat dels personatges que costa deixar-los i més sabent que pots continuar amb ells durant sis llibres més...

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

Aquest post és una pista pel Qui el vol llegir? d'aquest mes...

Sergi ha dit...

Em sembla que les ressenyes d'aquest llibre podrien tenir una plantilla predeterminada i tots podríem penjar la mateixa, perquè les impressions que causa i la idea que ens queda és molt semblant en totes les persones que l'han llegit. M'alegro que la meva insistència no t'hagi pujat les expectatives fins al punt de no agradar-te, si vols continuar és que ja estàs enganxada, i ja no pararàs. Jo els he llegit seguits però poc a poc, crec que entre aquest primer i el cinquè que vaig acabar fa poc dec haver llegit una cinquantena de llibres més, així que ja veus, es pot anar combinant, tot i que, com dius, amb aquests sempre tens ganes de més. A per Xoc de Reis, no?

jomateixa ha dit...

Ja el tinc a casa... ja sento veus que em criden...
obre'l...

Anònim ha dit...

Per fi has fet el pas! ja trigaves!

M. Roser ha dit...

Jo quan veig tantes pàgines, passo; m'agrada començar un llibre i acabar-lo aviat...Per sort hi ha gustos per tothom!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...