Algun cop heu tingut alguna d'aquelles baixades d'ànim que us impulsa a estirar-vos al llit i no tornar-vos a aixecar en mot temps...? Doncs, no ho feu, per què la cosa no acaba bé.
Aquesta és una novel·la una mica extravagant i encara que sembla que estigui contada amb una intenció mig humorística, la veritat és que és un gran drama.
Els bessons han començat a la universitat, l'Eva sempre ha estat una mare i muller exemplar, sempre havia fet el que s'esperava que fes. Comença a endreçar i "plof". Aquest "plof" és aquella gota que fa vessar el got (en aquest cas la gota era de sopa de tomàquet) i decideix anar-se'n al llit sense una data fixa per aixecar-se, potser s'hi estarà un dia, potser un mes, potser un any...
He trobat una mica surrealista l'actitud que tenen els personatges que l'envolten, marit, mare, sogra... però suposo que no arriben a imaginar-se com se sent de malament. En un principi tots esperen que en un parell de dies tot torni a la normalitat.
L'autora exagera algunes situacions o personatges per donar-li aquest punt d'humor (humor anglès), encara que l'amargor que es llegeix entre línies fa que no et faci riure tant com ens pronostica la contraportada. La protagonista fa un repàs de la seva vida i alhora ens fa reflexionar sobre moltes coses. Mentre, els fills tenen que guanyar la seva pròpia batalla d'adaptació a la nova situació i amb una companya que no els ho posa massa fàcil, la Poppy, especialista en aconseguir el que vol amb mentides, xantatges emocionals i estratègies molt variades.
La novel·la va augmentant en surrealisme i dramatisme a mesura que avança, i pot ser que el lector també augmenti la velocitat de lectura per saber-ne el desenllaç.
L'Alexander, un manetes que en principi només havia d'endur-se alguns mobles, acabarà tenint un paper molt important en la història i potser diria que és el personatge que més m'ha agradat. En el cas que no pugueu evitar enclotar-vos al llit amb els ànims per terra, assegureu-vos que teniu un Alexander a prop, però el millor seria que trobéssiu una altra solució, segur que n'hi ha moltes i molt millors.
L'autora exagera algunes situacions o personatges per donar-li aquest punt d'humor (humor anglès), encara que l'amargor que es llegeix entre línies fa que no et faci riure tant com ens pronostica la contraportada. La protagonista fa un repàs de la seva vida i alhora ens fa reflexionar sobre moltes coses. Mentre, els fills tenen que guanyar la seva pròpia batalla d'adaptació a la nova situació i amb una companya que no els ho posa massa fàcil, la Poppy, especialista en aconseguir el que vol amb mentides, xantatges emocionals i estratègies molt variades.
La novel·la va augmentant en surrealisme i dramatisme a mesura que avança, i pot ser que el lector també augmenti la velocitat de lectura per saber-ne el desenllaç.
L'Alexander, un manetes que en principi només havia d'endur-se alguns mobles, acabarà tenint un paper molt important en la història i potser diria que és el personatge que més m'ha agradat. En el cas que no pugueu evitar enclotar-vos al llit amb els ànims per terra, assegureu-vos que teniu un Alexander a prop, però el millor seria que trobéssiu una altra solució, segur que n'hi ha moltes i molt millors.
3 comentaris:
el llit pot ser una àncora massa perillosa
Ahir me'l vaig estar a punt de comprar, potser caurà un dia d'aquests, sembla que et va agradar força...
És una mica especial, fa pensar i agrada i desagrada alhora...
Publica un comentari a l'entrada