L'autor diu que escriu per joves adults, i potser per això m'ha agradat força. No parla per a nens. Ell diu que és un privilegi escriure per ells, que li agrada connectar amb ells i que ho intenta bàsicament escoltant-los i desitjant que sigui suficient. Tot s'ha de dir, també compta amb l'ajut de la seva segona muller, que és terapeuta i treballa amb nens i joves.
És complicat ser adolescent, enfrontar-se a més canvis dels que pots assumir, comprendre en que t'estàs convertint. Acostumar-te a prendre decisions... Però quan algú que estimes, potser l'únic en qui confiaves, que sempre t'havia fet costat, s'està enfonsant i et sents incapaç d'ajudar-lo, tot es complica encara més. Veus com cau i comences a caure amb ell, no pots frenar-lo i no saps com demanar ajuda. Esperes que passi alguna cosa que us pugui salvar, esperes sense esperança... però de vegades les coses bones arriben i no tot està perdut.
No us penseu pas que s'acaba tot de color rosa. No espereu un final feliç. És un llibre realista i el final, encara que és positiu, no és fàcil. Al llibre hi trobarem moments dolços per què hi ha un enamorament, però el tema principal és la facilitat de caure en les drogues, la transformació que es produeix en qui hi cau, el dolor que produeix en el seu entorn i el difícil que resulta demanar ajuda.
El llibre va acompanyat d'una promoció molt atractiva: Aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada