20 de maig 2013

L'ENDEMÀ de Tuli Márquez

Fa poc que he descobert aquesta editorial i a través d'ella, aquest autor, que encara que té una llarga trajectòria en altres àmbits, s'estrena com a escriptor amb aquesta novel·la.
Abans de parlar del contingut em pararé un segon a senyalar un detall de la portada, on hi trobem la sinopsi enlloc de trobar-la a la contraportada.
El llibre comença deixant que guaitem una escena propera al final, però en arribar-hi, ens adonem que hi ha més d'un final per enllestir. Vaig necessitar un parell de capítols per ubicar-me, pair tots els personatges i acostumar-me a anar endavant i endarrere. Traspassat el petit caos inicial, i ja situada, no vaig poder evitar llegir-lo gairebé d'una tirada.
Un grup de roc, uns amics, les seves famílies, el negoci. Amb continus flashbacks anirem esbrinant com va començar tot. La relació d'amistat dels protagonistes i components del grup més famós del país; els problemes familiars dels que alhora són pares, germans i mànagers, gerents... del negoci que s'ha creat a l'entorn del grup "Les Roques". En l'actualitat, un concert després d'anys d'aturada, i problemes per totes bandes. Gelosies, drogues, un segrest, cansament, dubtes.
L'autor ens obre les portes a l'interior d'uns personatges que de cara a la galeria són ben diferents. Ens deixa veure la imatge exterior, però també ens deixa llegir els seus pensaments més íntims, les seves febleses, els seus dubtes.
Els últims capítols ens faran estar en tensió fins al final. Podem dir que durant tot el llibre hi ha tocs d'humor irònic però tracta temes molt seriosos. El final és força sarcàstic i potser hi pot haver qui digui que una mica masclista. Com el llibre m'ha agradat força, no seré jo qui ho digui, ejem.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs no sé, m'has deixat amb més dubtes que certeses. En principi no em crida massa l'atenció, hauré d'esperar a veure'n més opinions.

Tuli Márquez ha dit...

Agraït per la ressenya i els comentaris.
Ens parlem per la propera.
Salutacions cordials

Olga Xirinacs ha dit...

Els flashbacks em fan més por que una pedregada seca, en llibre i en cinema. Solen ser un element de confusió bastant considerable, i com que hi ha pocs genis, doncs el tractament resulta en comptades ocasions.
Ara bé, si t'ha agradat, primer de tot preval el teu criteri lector. Endavant.

jomateixa ha dit...

Hi ha llibres que tenen els flashbacks molt enrabessats. En aquest estan molt clars.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...