"L'ELA és com una espelma encesa: et consumeix els nervis i et deixa el cos fet una pila de cera. Al més sovint, comença per les cames i va fent camí cos amunt. Quan perds el control dels músculs de la cuixa, ja no et pots sostenir dempeus. Quan perds el control dels músculs del tronc, ja no et pots asseure dret. A la fi, si segueixes amb vida, respires a través d'un tub connectat a un forat a la gola. A aquestes altures, la teva ànima, perfectament desperta, es troba empresonada dins d'una closca tova i ..."
Aquest llibre es un recull de lliçons de vida donades per un moribund. Potser és qui té més coneixements per donar-les, per què vol cridar als demés que no perdin el temps en segons què i l'aprofitin al màxim per les coses més importants.
Segurament pretén ser un llibre optimista, el protagonista no es rendeix, aprofita el temps que li queda per ajudar, compartint pensaments, coneixements, experiència... amb els demés. M'ha recordat una persona molt estimada que tenia una malaltia similar, el cos anava perdent la força però el cap el tenia claríssim i sempre tenia alguna cosa per explicar, per aconsellar, per compartir. Potser per això, mi m'ha deprimit força.
Capítol a capítol ens fa veure coses que potser ja sabem, però que de vegades acostumem a passar de llarg. Consells que cal aprofitar sens dubte.
3 comentaris:
Uf... el vaig llegir fa força anys i em va semblar una presa de pèl, la veritat. No sé, no m'agraden aquest tipus de llibres, vaig trobar que l'autor era un oportunista. És clar que se'n poden extreure bons ensenyaments, però quan ja te l'agafes amb prejudicis... A més, en Morrie no em queia especialment bé...
No soc gens de llibres d'autoajuda però aquest el vaig llegir fa un munt d'anys i recordo que em va agradar molt. Parlar de la mort no és mai fàcil, especialment sense caure en sensibleries facilones.
Dons a mi em va agradar molt. El vaig trobar molt autèntic.
Publica un comentari a l'entrada