9 d’abr. 2013

THE HOST (l'hoste) de Stephenie Meyer

Era un llibre que tenia pendent des que va sortir al mercat, però s'havia quedat a la llista (que em sembla que ja dona la volta al món) fins que les meves filles van decidir que aniríem a veure la peli. Llavors correm-hi tots, volia llegir-lo abans de veure-la, però no m'imaginava que seria tant voluminós. 
Quan fa temps que no llegeixo llibres de ciència ficció em costa una mica entrar-hi i quan vaig començar a llegir-lo gairebé ho deixo córrer. Però Stephenie Meyer escriu de manera fluida i passades les primeres pàgines d'adaptació al gènere, ja em tenia atrapada i sense adonar-me'n vaig anar accelerant el ritme de lectura i els personatges se'm van introduir gairebé com "les ànimes" protagonistes.
No us passa de vegades que teniu converses i discussions amb vosaltres mateixos? Doncs imagineu-vos si realment hi hagués un altre cervell dins vostre i realment hi tinguéssiu converses internes. Al principi la invasió va ser fàcil, la humanitat no s'ho esperava. Ells només volien millorar l'espècie, els nous humans no eren violents, no discutien, eren prudents i considerats. Quan van estar més alerta ja no es van rendir tant fàcilment i llavors els va costar expulsar la consciència de l'humà que havien usurpat.
Bé sembla una mica complicat, però així ha de ser un llibre d'aquest gènere. Deixant a part lo sobrenatural, podríem dir que hi trobarem dos nois enamorats de dos noies, encara que les dos comparteixen un sol cos. S'ha de reconèixer que l'autora sap explotar el que en diuen "tensions sexuals no resoltes" i que dona tant bons resultats en les sèries televisives.
Un llibre amb un bon ritme, bones descripcions dels escenaris i dels personatges i que sap jugar amb les situacions límit. El que m'ha agradat menys és quan "l'anima" protagonista parla d'altres llocs on ha estat. M'han semblat potser massa "de conte". 
És d'aquells llibres que costa abandonar. Costa deixar els personatges i començar un altre llibre com si no hagués passat res. 
Encara no he anat a veure la peli, però només veient el tràiler ja he comprovat que la imatge d'alguns protagonistes no té massa a veure amb les descripcions de l'autora del llibre. Si el voleu veure: aquí.
 

2 comentaris:

zel ha dit...

A mi segur que m'agradaria, però no el tinc...

Olga Xirinacs ha dit...

Caldrà veure per jutjar, doncs...
El diàleg entre nosaltres mateixos és una constant humana, i a vegades ens podem desdoblar, o ens sembla que som un altre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...