Ben escrit. L'autora combina suavitat i intensitat. Et dona ganes de llegir-lo en veu alta. Cada capítol té un rerefons important que pot donar peu a debat. Amb uns personatges descrits al detall que fan que els visualitzis sense problema.
És un llibre que segueix l'estil dels relats curts, encara que en aquest cas cada relat té un punt de partida comú. Hi trobarem històries plenes de sentiments i emocions, de relacions complicades i personatges una mica estrafolaris. Encara que si volem ser sincers el que hi veurem és un mirall ple de realitats quotidianes.
L'arribada del circ a Vilamoix serà el tret de sortida. A partir d'aquí anirem llegint les peces d'un trencaclosques fins a completar-lo.
Ah... sí! Perquè "Pell de gat"? doncs potser els gats són també uns protagonistes importants, però per saber-ho l'haureu de llegir...
És un llibre que segueix l'estil dels relats curts, encara que en aquest cas cada relat té un punt de partida comú. Hi trobarem històries plenes de sentiments i emocions, de relacions complicades i personatges una mica estrafolaris. Encara que si volem ser sincers el que hi veurem és un mirall ple de realitats quotidianes.
L'arribada del circ a Vilamoix serà el tret de sortida. A partir d'aquí anirem llegint les peces d'un trencaclosques fins a completar-lo.
Ah... sí! Perquè "Pell de gat"? doncs potser els gats són també uns protagonistes importants, però per saber-ho l'haureu de llegir...
7 comentaris:
Amb el nom de VilaMOIX hehehe ja tenim la presència dels gats... ;-))
És també molt curiós que cada cop que comença un capítol la primera lletra té forma de gat :D
Al Rubí de la meva infantesa passava un home pregonant que comprava pells de conill. Les de gat no eren tan corrents, però també se'n venien d'estranquis i les posaven a assecar a les parets. Ara bé, més aviat els gats han servit per donar menjar a les feres quan arribaven els circs, però això a tot arreu.
I per confeccionar jaquetes i colls també. I per menjar, que per alguna cosa se'ls diu "conill de teulada". Donen molt rendiment, els gats, i de llibres de gats n'hi ha la porrada. Ah, i em deixava els orgues de gats...
Bona i dolça Pasqua.
És també un llibre femení. Amb una gran diversitat de dones, cosa a la qual no estem molt acostumats.
Gràcies per la ressenya!
Ah, i el primer capítol també es pot llegir aquí: http://issuu.com/bullent/docs/pell_de_gat_13_pags?mode=window
És un llibre meravellós, que ratlla la perfecció. L'univers de Vilamoixs comparable a Sinera, Vetusta o la Mequinensa de Moncada. S'hi fa una radiografia de l'ànima humana, des de la perversitat fins al boig desig d'aventura. M'ha captivat des del principi! Enhorabona, Viqui!
És un llibre meravellós, que ratlla la perfecció. L'univers de Vilamoixs comparable a Sinera, Vetusta o la Mequinensa de Moncada. S'hi fa una radiografia de l'ànima humana, des de la perversitat fins al boig desig d'aventura. M'ha captivat des del principi! Enhorabona, Viqui!
Publica un comentari a l'entrada