No fa massa vaig fer el comentari dels llibres "Cinquanta ombres d'en Grey", comentari que encapçala sovint el Top Ten dels posts més vistos d'aquest bloc. La literatura ens serveix per imaginar, per viure situacions que ens fan escapar de la quotidianitat, però de tant en tant també ens mostra la realitat.
Avui vull parlar d'un llibre que se suposa que ens treu la vena dels ulls, que ens mostra una versió més real de la parella que podem tenir al costat (o no...), l'antítesi del perfecte senyor Grey.
Un llibre que m'han recomanat avui per tercera vegada i que possiblement no llegiré mai. Però m'ha fet preguntar... vols dir que calia o potser això que sigui sempre de les pàgines més visitades fa que surti rentable escriure un llibre amb un títol similar...
6 comentaris:
Home, s'ha d'aprofitar la tirada d'aquests llibres. Sempre hi haurà algú a qui farà gràcia i el llegirà. Jo vaig llegir una versió en conya dels llibres de Larsson que es deia 'Los hombres que no ataban a las mujeres', així que ja veus...
Pot estar bé, però el fet de voler aprofitar l'estela de l'altre em fa tirar enrere.
Per caldre no crec ni què 50 ombres calgués, però avui en dia s'ha d'aprofitar tot el que ven! Què hi farem, jo tampoc el llegiré!
No sé. Crec que passo, com de l'altre. Una abraçada.
El tinc ara a les mans, no em va agradar massa cinquanta ombres d'en Grey, es llig rapidet, pero s'oblida potser igual de ràpid. Quan vaig veure aques llibre em va cridar, i vaig decidir donar-li una oportunitat, es molt prim, una mica mes de cent págines, i mira que em costa riure amb els llibres d'humor, Però aquest m'ha fet ruire a carcallades. La opinió haurà d'esperar al mes de març. Aquest mes participo en un mes temàtic de novel.la negra.
potser sí que al final l'hauré de llegir...
Publica un comentari a l'entrada