"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de gen. 2013

EL CONTRACTE de Lars Kepler

Un detall curiós és que les portades sempre són d'algun dels assassinats. Això ajuda a visualitzar-ho bé.
Segon llibre del comissari Joona Linna. Aquest cop ens trobem davant unes morts "normals", aparentment accidental l'una i suïcidi l'altra. Però el comissari té un sisè sentit, sempre veu coses que els altres passen per alt i naturalment no pot resistir implicar-s'hi encara que en un principi el cas no fos seu.
La trama està contada en dos temps, per una banda hi ha la investigació dels assassinats i els desapareguts i per l'altra la fugida d'aquests últims del seu assassí. Els autors van alternant aquestes dues vessants i la sensació de sèrie televisiva policíaca hi és present en tot moment.
El que m'ha agradat menys: Potser he trobat una mica massa preparada la mala sort que tenen els desapareguts a l'hora de trobar ajud. Massa males casualitats. Una altra cosa, és que repeteix sovint el que ha passat fins al moment i potser no caldria tant.
Així i tot els capítols són curts, tenen un ritme i l'acció que va accelerant i es llegeix molt fluidament. Tant és així que ja tinc a casa el tercer llibre d'aquest investigador: "La vident". En parlem aviat.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... que tu en destaquis punts negatius ja no és massa bona premsa. Estic segur que enganxa, però deu ser un de tants, no? Els llibres d'aquesta parella els tinc a l'abast, però no m'acabo de decidir a llegir-los.

El porquet ha dit...

Amb el teu primer comentari em ve una pregunta al cap. Fins a quin punt ens deixem condicionar en comprar i/o llegir un llibre per la portada?

jomateixa ha dit...

com si veiessis un capítol d'una sèrie policíaca televisiva.
Molts cops he dit que aquestes novel·les són com un joc d'endevinar qui i perquè.

jomateixa ha dit...

Tens raó.
Suposo que en molts llibres un bon títol o una bona portada és el primer que ens entra a l'hora de tenir-lo a les mans.
Encara que després ens llegim la contraportada o ens n'informem per veure si ens interessa l'interior, sempre té més possibilitats d'atreure la nostra atenció un llibre amb una bona portada que un que sigui més discret.

Inés ha dit...

D'aquest no havia sentit a parlar, però el de La vident sí. Aquest génere m'agarda bastant i pel que dius pot ser entretingut. M'esperaré a veure què n'opines de l'altre llibre. Gràcies per compartir la teva opinió ^^

Jordicine ha dit...

Doncs crec que aquest, de moment, no e,l llegiré. Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...