"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

17 de des. 2012

EL ÚLTIMO HOMBRE BUENO de A.J. Kazinski

Al principi del llibre hi podem trobar una nota per al lector on se'ns informa d'una tradició esmentada al Talmud jueu: Déu va dir que sempre existirien 36 homes justos a la Terra. Ells equilibren la balança del mal i sense saber-ho protegeixen i ajuden a altres persones.
Un policia italià descobreix que hi ha una relació entre assassinats comesos arreu del món i comença a lligar caps. Els homes justos estan morint un a un. Ningú se'l pren seriosament fins que els informes arriben a mans del detectiu i negociador de la policia de Copenhaguen, Niels Bentzon, amb qui des de la distància i amb problemes d'idioma inclosos, intenta coordinar les investigacions.
Els dos policies tenen problemes personals i psicològics i sembla que com més coses descobreixen més els prenen per bojos. Cosa molt normal als nostres dies quan t'expliquen fets tant sobrenaturals. 
Amb l'ajud de la Hannah, una astrofísica superdotada que es creua en el camí d'en Niels, trobaran la relació, la pauta que segueixen els crims i podran endevinar el lloc i la data  dels assassinats que falten. El pitjor és que  saben on i quan però no saben qui seran les víctimes. 
Els justos viuen la seva vida ignorant que són els elegits. 
Una novel·la que a estones m'ha recordat la sèrie "Numbers". Potser per les explicacions complicades, però necessàries per lligar la trama. A mesura que la novel·la avança ens atrapa l'angoixa dels protagonistes per evitar l'inevitable. Per molt que intenten trencar el camí que han descobert, el destí els fa tornar a la ruta que porta a la catàstrofe. 
A meitat del llibre vaig començar a sospitar (endevinar) moltes coses, però el final queda obert fins a l'últim moment i tens la necessitat de descobrir-lo.
Crec que en moltes escenes es nota que els autors han treballat en guions cinematogràfics per la seva agilitat. Hi ha moments amb forçá moguda i nervis, però així i tot les últimes pàgines les esperava més impactants. 
M'ha agradat, una novel·la amb tocs místics però que manté totalment l'estructura de les policíaques.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Interessant argument. Ja miraré si el trobo, potser em farà goig i vindrà a casa. Intriga, novel·la negra i tocs sobrenaturals. Bona pinta, no?

jomateixa ha dit...

espero que t'agradi, ets molt exigent.

Yáiza ha dit...

Hums! Trobo que pinta bé! La teva ressenya m'ha fet algunes reminiscències rotllo Dan Brown, només espero que no s'hi assembli gaire. En tot cas, el tema el trobo interessant, i per ser que no sóc massa de policíaca, em penso que aquesta em podria agradar. Me l'apunto (a la llista mental... la de paper ja no sé on coi para, però l'hauria de trobar!).

jomateixa ha dit...

Diria que no és com els de Dan Brown.
Jo tinc la llista a l'agenda i vaig passant els llibres d'any en any, cada cop és més llarga i tinc més clar que hauré de deixar de treballar per dedicar-me exclusivament a llegir si vull llegir-los tots... hehe

XAVI ha dit...

un altre que també tracta el tema Els 36 Homes Justos de Sam Bourne, en va agradar bastant

jomateixa ha dit...

Doncs jo no n'havia sentit a parlar mai fins ara. L'anoto per si de cas.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...