"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de nov. 2012

L'HOME DE LA MALETA de Ramon Solsona

El protagonista em va caure bé des d'un principi. L'home de la maleta és un senyor entranyable, un avi que ha estat músic de Festes Majors i altres esdeveniments i contable, i que des de ben petit, per a bé o per a mal, ha fet servir alguna maleta. Ara, a les seves velleses i vidu, se sent sol i decideix agafar la maleta un cop més per anar a viure un mes a casa de cada filla. En altres temps, viure junts amb els avis era del tot normal, ara però no li resultarà tant fàcil.
El llibre combina capítols on el protagonista escriu la seva biografia, en la seva vella màquina d'escriure i capítols on vivim amb ell la peregrinació de casa en casa, d'una filla a l'altra, totes tres tant diferents i, vistes de prop, tant desconegudes per a ell. Cada casa és un món, on els seus habitants tenen diferents personalitats i diferents maneres de tractar al pare-avi.
Ramon Solsona ha aconseguit fer-nos un retrat de dues èpoques, la de la infància i joventut d'aquest personatge entranyable i l'actual. En tot moment acompanyats d'algunes cançons clàssiques de Festa Major com a banda sonora i dels seus amics inseparables.
Una altra cosa que m'ha agradat molt és la parla en que està escrita la novel·la. Sempre en primera persona i d'una manera diguem-ne "incorrecta". Barbarismes, alguna paraulota i un grapat de refranys i frases fetes força divertits. Exactament com la de molts dels nostres avis. Això ha donat a la novel·la una gran veracitat. Potser és perquè sóc lleidatana i per aquí els avis hi parlen força com en Venerando Mallons. 
Crec que escriure així és força difícil.
"bona cara i bon semblant,
fes-te fotre i endavant"

5 comentaris:

MBosch ha dit...

A mi em va agradar força, però al final se'm va acabar fent un pèl pesat. A més, aquest català de què parles em va semblar una mica fals en alguns moments. Això sí, en Venerando Mallons Cachaldora és un home entrenyable.

jomateixa ha dit...

Ja he dit que com sóc lleidatana a mi m'ha semblat molt encertat, els records dels meus padrins (avis), son molt d'aquesta parla.

Ferma ha dit...

jo vaig gaudir molt de la seva lectura,a més a més vaig apendre refranys que no conexia.

Deric ha dit...

A mi no em va acabar de convèncer i l'avi em va caure malament des del principi, però les filles el superen.
En quant a la parla utilitzada trobo que és un recurs molt bo i encertat: jo sóc de Barcelona i al meu voltant he tingut gent gran que parlava el mateix català, no el vaig trobar gens forçat.
Per cert, he encetat un blog de llibres també:
http://unsaltdellibres.blogspot.com.es/

racoperllegir ha dit...

És una bona lectura, coincideixo amb la teva ressenya. Crec que guanya molt per la forma i l'estil en què està escrita. Sigui com sigui, és totalment recomanable.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...