5 de nov. 2012

LA CINQUENA DONA de Henning Mankell

N'havia sentit a parlar molt d'aquest inspector. Kurt Wallander és un personatge que ens cau bé de seguida. L'acompanyarem en les seves investigacions i al mateix temps, l'escriptor, a traves d'ell, ens parla dels problemes del país, de la policia i de la societat en general.
Se li presenta un cas complicat on, en un principi ho interpreten tot força malament. Potser aquesta ja era la intenció que tenia qui ha començat a matar homes d'una forma brutal i amb uns posats amb escena que sembla que vulguin dir alguna cosa. Cosa que els costa molt de veure.
Des d'un principi ens deixa veure qui ho fa i alhora sembla que cada cop en sabem menys. Cap a la meitat del llibre, però, ja s'entreveu bastant el perquè de tot plegat i llavors és quan em fa força ràbia una frase que es repeteix en unes quantes escenes al llarg del llibre: "Sabia que se m'escapava alguna cosa, però no acabava de veure què","em feia l'afecte que havia recordat alguna cosa, però ara m'havia marxat del cap". Bé realment no eren aquestes les seves paraules exactes, però si molt similars, i m'ha semblat que això servia per allargar una mica més el misteri. Un cop està bé, però si es repeteix massa sovint...
De tota manera la investigació és molt detallada i vius cada troballa, cada detall, cada sospita com si siguessis part del seu equip. Així com, també el protagonista, ens deixa entrar en la seva vida, els seus sentiments, el seus problemes i el seu cansament per tot plegat.
Kenneth Branagh
Molt recomanable pels que són amants d'aquest gènere.
Les novel·les ja han estat portades a la televisió i al cinema. Un dels actors que han interpretat l'inspector Wallander ha sigut Kenneth Branagh.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Vaig començar la sèrie pel principi, i de moment n'he llegit tres. Aquest que ressenyes no l'he llegit encara, i m'agrada que no n'expliques res d'especial, així no m'esbudelles res. Quan torni a tenir ganes de Mankell aniré a pel quart, que ara mateix no sé com es diu, potser és aquest i tot. Mankell està per sobre de la majoria d'escriptors suecs de la darrera fornada, per mi és una altra història, i tot i que els seus llibres són més d'intriga que de novel·la negra, sempre és una bona lectura.

jomateixa ha dit...

El millor és començar pel primer, és clar, perquè també arrossega coses que han passat en altres llibres i així ho segueixes tot millor.

Pilu ha dit...

He llegit tots els de Wallander, i m'encanten. No així la resta d'aquest autor, que són més fluixos: els hi falta la humanitat de Wallander.

Jordicine ha dit...

No l'he llegit. Però Mankell m'agrada. M'ho vaig passar molt bé amb 'El xinès'.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...