"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

29 d’oct. 2012

LA DONA VELOÇ de Imma Monsó

Amb els temps que corren sembla que tots estem forçats a anar per la vida d'una manera veloç i molts cops hi arrosseguem, sense voler als que ens envolten.
Imma Monsó ens en parla en aquest llibre amb un humor una mica amarg i irònic, que ens farà riure, però no massa fort, perquè la veritat pesa molt i no podrem evitar veure'ns identificats amb moltes de les situacions que viu la protagonista.
Quan vaig començar a llegir-lo, sense adonar-me'n anava també accelerant la lectura. Em vaig obligar a alentir la marxa, igual com el que intenta fer la Nes amb la seva vida.
La Nes és ràpida, tota la vida ho ha estat, i ara s'adona que no pot parar. Estalvia temps d'on sigui, fa cada cop les coses amb més eficàcia i més rapidesa per guanyar més temps. Però què fa quan ho aconsegueix? omplir-lo de moltes altres coses que també ha de fer ràpidament. 
Sempre que sembla que potser ho aconseguirà, passa alguna cosa que la torna altre cop a la velocitat. Una velocitat que ha fet que hagi vist el n i la gent que l'envolta d'una manera una mica tergiversada. Ha tret conclusions ràpides sobre successos que han format part de la seva vida sense adonar-se que a la velocitat que anava es perdia molts detalls pel camí, cosa que provocava una mala interpretació i unes conclusions errònies.
M'ha agradat molt, tot i que m'esperava un altre final.

6 comentaris:

Jana Vidal ha dit...

Doncs mal estar portar-te la contrària, però és probablement el pitjor d'una autora que m'agrada i que aquí m'ha decebut del tot i, sobretot, no es un llibre que mereixi un premi tan important (sobretot economicament) com el Llull. És l'evidència que els premis importants estan més que pactats, altrament es fa dificil d'entendre.
No passa res, tots els autors tenen obres menys reixides, i aquesta ne's una.

J.Policarp ha dit...

M'ha interessat molt conèixer la teva opinió tan positiva perquè no n'havia sentit a parlar gaire bé. Ara com a mínim, conec de primera ma a través del teu comentari una altra opinió que equilibra la meva balança.
Felicitats !

jomateixa ha dit...

Com no n'havia llegit cap abans no puc opinar dels anteriors, però si dius que estan millor que aquest segur que en llegiré algun altre.

jomateixa ha dit...

la visió de que no gaudim del present perquè estem pensant en el que encara em de fer o en el que podríem fer mentre estem encara fent una altra cosa, l'he trobat clavada.
l'únic que he trobat a faltar és un final més impactant.

XeXu ha dit...

Estic segur que acabarà caient, ja n'he sentit parlar força bé. Tinc molta feina acumulada, així que no sé quan, però res, és qüestió de temps.

Jordicine ha dit...

Un dels millors llibres que he llegit darrerament. Vaig escriure en el seu dia que hi ha un abans i un després de llegir-lo. M'ha fet prendre-m'ho tot amb una mica més de calma. Un petó.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...