"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

27 d’ag. 2012

EL JERSEI de Blanca Busquets

Aquest llibre està explicat des de la saviesa que dona la edat. Una àvia, després d'una embòlia, es queda sense parla i amb alguns altres petits problemes. Malgrat això el cap li funciona perfectament i és la que s'adona de tot el que succeeix a la casa de la seva filla, on s'ha tingut que traslladar sisplauperforça.
Al faltar-li la parla, gairebé tots donen per suposat que també està sorda, cosa que fa que la majoria dels membres de la família la ignorin i parlin de coses que no dirien si sabessin que ella està més al dia de la seva vida que ells mateixos. 
Com en un vodevil els protagonistes entren i surten d'escena i l'àvia, asseguda sempre a la seva cadira teixint un jersei per la neta, és una espectadora intel·ligent i analítica que busca la manera de no semblar que hi sigui i al mateix temps tampoc quedar-se al marge. Alhora que ens va radiografiant els components de la família també va recordant el seu passat. Històries d'abans i d'ara s'enllacen per demostrar que malgrat passin els anys, els errors no són tant diferents.
Tots tenen secrets, però potser el secret més gran, més greu, el té ella.
Blanca Busquets ha aconseguit que un monòleg no sembli un monòleg i no resulti pesat. Ens parla de l'engany, d'amor, d'adulteri, d'anorèxia, d'homosexualitat, de sexe, de com pesen els secrets... 
Només una pega. Potser massa coses en una mateixa família, o potser no.

6 comentaris:

Yáiza ha dit...

El tinc en un lloc privilegiat de la pila de llibres per llegir. Caurà aviat, tan bon punt em tregui de sobre l'examen de setembre. Fa poc vaig llegir La nevade del cucut, de la mateixa autora, i en vaig gaudir molt!

Mireia ha dit...

L nevada del cucut em va agradar.. potser que me l'apunti a la pila de pendents

Olga Xirinacs ha dit...

Fas molt bona feina, amb la teva divulgació de llibres, te'n felicito.
Encara som a M-R i la cobertura és molt dificultosa, excusa'm.
Noto una recurrència, als comentaris dels blogs que recomanen llibres: "el tinc a la pila..." "ja el posaré a la pila..." És una resposta general. Però tots aquests pilars sostindrien la Terra, com deia el best-seller...,
¿no et sembla?
Salut i humor, que no et faltin, i sigues feliç amb la lectura, que t'ho agraïm.

jomateixa ha dit...

un comentari molt encertat... hehe
són unes piles que anem llegint, però que continuament omplim,així que sempre estan plenes.

Jordicine ha dit...

Tinc moltes ganes de llegir-lo. Un petó i fins aviat.

Marta ha dit...

Vaig llegir primer La nevada del Cucut, i em va semblar una bona novel·la, després vaig llegir el jersey i que vols que et digui...no em va agradar gaire tot són desgràcies a la família, enfocat d'una manera que a vegades hi han coses que semblen un drama com la homosexualitat i no ho són..em va agradar molt La nevada del cucut, però El jersey no gaire

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...