A mi m'agradava molt fer mitja. Me'n va ensenyar la mare, o l'àvia, o totes dues juntes. A l'estiu les veïnes venien a la part baixa de casa i assegudes en cercle dins la fresca d'aquelles parets de pedra, anaven teixint i xerrant. Jo era molt joveneta, però alguna em portava una revista perquè li desxifrés l'entramat d'explicacions i li ensenyés a fer aquella mostra tant bonica. Llavors tenia un do. Fa tant que ja no tinc temps de fer mitja ni ganxet, ni punt de creu... que ja l'he degut perdre. Però sempre queda aquell cuquet que de tant en tant em demana tornar a retrobar alguna d'aquestes manualitats, que de fet, em relaxen molt.
Potser per això em va atraure aquest llibre, aquesta portada. Només començar a llegir-lo em va omplir de nostàlgia d'aquells dies, d'aquelles dones, d'aquelles hores tant ben aprofitades, on alhora que teixien solucionaven problemes i compartien alegries.
El llibre ens explica la vida de la Georgia, una dona lluitadora que ha aconseguit tenir el seu propi negoci, una botiga de llanes on també hi confecciona peces de disseny propi, alhora que ha pujat una filla tota sola. Quan sembla que la seva vida rutlla i les coses encara poden millorar, tornen del passat una amiga que la va trair quan encara eren adolescents i un home que va fugir espantat quan més el necessitava. Volen retrobar-la, volen tornar a ser part de la seva vida i de la seva filla, i ella no se'n fia. La tornaran a trair? Però ara té l'Anita al seu costat, una dona que l'ha ajudat a arribar on és i que sempre ha vetllat per ella. Encara que potser aquest cop la trairà el destí...
Kate Jacobs ha reunit en un mateix llibre i amb un llenguatge clar, moltes històries de dones que de vegades s'enfonsen, però que saben aixecar-se. Encara que el fil conductor és la Georgia i la seva botiga: "Walker i filla", la valentia amb que lluita per sortir-se'n, i que ella és el pilar on tothom es vol repenjar. En formar-se el club dels divendres, un grup de teixidores que venen de mons molt diversos, personalitats variades i també d'edats molt diferents, alhora coneixerem la vida i els problemes de totes elles.
El llibre va tenir tant èxit que en va escriure altres de continuació, cosa de vegades ho espatlla. Això ho haurem de comprovar quan arribin també al català.
El llibre va tenir tant èxit que en va escriure altres de continuació, cosa de vegades ho espatlla. Això ho haurem de comprovar quan arribin també al català.
M'ha agradat i m'ha emocionat.
7 comentaris:
Aquest l'he llegit!! :-)) Me'l va deixar una amiga, així com les dues continuacions. Tots tres llegits! ;-)
He de dir que també em va cridar l'atenció perquè jo he passat moments deliciosos fent mitja! També me'n va ensenyar la mare quan era joveneta i als tretze o catorze anys ja em vaig fer un jersei amb unes agulles gruixudes i una llana fina, que pots imaginar l'aspecte que tenia!! :-DD
Però jo me'l posava, tota orgullosa! Damunt d'una brusa o un altre jersei més fi, i quedava la mar de bé.
La de jerseis que he portat fets per mi! I alguns ben xulos!! ;-)) I la meva germana me'ls pispava per anar a classe i la gent li deia que eren bonics ;-)
Eeeeei, això no s'oblida!! Creu-me! Si n'has sabut, encara en saps! Anima't i fes alguna coseta... Segur, segur que no has perdut el do!! Segur!! ;-)))
Havia pensat posar-te als comentaris que aquest llibre t'agradaria, però ja veig que he fet tard.
I els llibres de continuació què?? estan bé?
Parlant de jerseis, me'n va agafar tantes ganes que ara els he promès a les nenes que els en faré un a cadascuna d'aquells tant foradats per anar a les piscines. Ja n'he començat un.
Hola guapa!
Aquest el tinc pendent de fa molt, però sempre trobo d'altres que li passen per davant i no sé per què... A veure si aquest estiu m'hi poso d'una vegada! M'agraden molt aquests tipus de llibres...
Jo fa molt de temps feia punt de creu. Em relaxava molt, però ara no tinc temps. He de llegir molt per posar cosetes noves al blog! Ji Ji Ji
Aquestes coses no es perden, és com anar en bici. Només cal que t'hi posis un parell de dies i ja està!
Bona ressenya!
Molts petonets
A veure com t'ho puc explicar sense fer spoilers (per als lectors del teu blog, vull dir)... hehehe... Bé, podríem dir que al primer passa una cosa que jo hauria preferit que no passés i que em va entristir una mica. Això fa que els altres dos m'agradessin una mica més... Segueixen amb les mateixes protagonistes passat un temps i sí, em van agradar força! :-))
Ben fet!! Encara que sigui aquest un blog de llibres, podries fer-t'ho venir bé per posar alguna foto dels jerseis ;-))
Bé doncs, així potser també els llegiré.
Ja hi havia pensat amb això de la foto, però... primer hauré de veure com queden... ejem.
Quan llegeixis el segon llibre, com a imatges hi pots posar els jerseis!! Quedaria súper bé i dins del "tema" ;-))
Pinta bé! El tindré present per si el veig en alguna botiga properament. Gràcies per la ressenya!
Publica un comentari a l'entrada