"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

18 de maig 2012

MALETES PERDUDES de Jordi Puntí

En Gabriel era camioner de mudances a l'època franquista. Viatjava amb dos companys més per Europa fent trasllat de mobles. En Gabriel té quatre fills únics. Sona estrany, però són els únics fills de les seves quatre mares, una francesa, una alemanya, una anglesa i una Catalana. Sembla que el llibre estigui inspirat en allò de "un amor en cada port" que deien dels mariners. En aquest cas però el protagonista no quadra amb el perfil. És tímid i retret.
Feia ja anys que havia desaparegut de les vides d'aquests nens, que ja són homes, i s'hi havien conformat. Ara però ha desaparegut oficialment i això desencadena la trobada dels quatre germans. La curiositat pot més que l'odi per l'abandó i s'uneixen per investigar la seva desaparició.
Un a un ens aniran explicant la història de la seva concepció i així s'anirà teixint l'entramat de successos que formen la vida del pare. Cada narració ens explicarà també molt més. Serem espectadors a primera fila dels records de com es vivia dins i fora d'Espanya en aquells temps. A cavall entre la comèdia i la tragèdia l'autor ens anirà tocant la fibra i ens enganxarà amb les seves incògnites.
Perquè tots els fills tenen el mateix nom? (Christof, Chirstophe, Ctristopher i Cristòfol). Perquè de sobte va deixar de visitar-los? Quin ha sigut el motiu de la seva desaparició definitiva?
Llegint aquest llibre m'he retrobat amb molts records que s'havien quedat al meu subconscient i m'ha agradat recuperar-los. Ha sabut combinar molt bé la intriga amb un retrat molt acurat d'aquella època.

6 comentaris:

Yáiza ha dit...

Oh! Aquest sí que l'he llegit. Em va agradar molt!!! El recomanaria molt, però per exemple, a ma mare se li va fer molt pesat i no li va agradar massa. Coses que passen!

XeXu ha dit...

A mi també em va agradar molt, està molt ben fet i escrit. I un dels punts forts que té és el que dius, recrea molt bé cada època, afegint molts detalls de l'actualitat de l'època, de manera molt natural i que no sembla un manual d'història. Molt recomanable, i un autor per seguir.

El porquet ha dit...

Una preciositat de llibre. Encantador i emocionant! A mi, em va arribar a fer saltar alguna llàgrima (i ja et dic jo que em costa molt i moltíssim plorar amb un llibre!)

http://elporquet.blogspot.com/2010/10/el-darrer-cop-que-he-plorat.html

Sandra Valentín ha dit...

Hola!
Aquesta és una de les novel·les que esperen pacientment el seu torn en la meva pila de pendents. A veure si aquest estiu la puc agafar ... Pel que dieu fa molt bona pinta i m'han vingut ganes de llegir-la!

Ens llegim!

Petonets

Olga Xirinacs ha dit...

És mèrit comentar llibres, i un goig explicar els que més t'agraden.
Sabent-los, els lectors, alhora, també es fan una idea de les teves preferències literàries. Ens coneixem més.

J.Policarp ha dit...

Aquest el vaig llegir durant l'estiu del 2010 i guardo molt bon record de la seva lectura. Entre altres coses em va agradar molt la originalitat de les històries dels quatre personatges principals.
Crec que és un d'aquells llibres que es fan de bon recomanar (hehehe).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...