"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

28 de maig 2012

L'AVI DE 100 ANYS QUE ES VA ESCAPAR PER LA FINESTRA de Jonas Jonasson

El més venut d'aquest St. Jordi
Per sort ja el tenia comprat, perquè sinó potser no ho hauria fet. (he tingut alguns desenganys amb "els més venuts de St. Jordi").
Heu sentit allò de: "Fer-se el Suec", doncs crec que està inspirat en l'Allan, aquest avi centenari que sembla que passi de tot, però que ens dona un bon grapat de lliçons.
El llibre ens explica una història una mica esbojarrada que protagonitza un avi estrafolari que, tot i no tenir gaire seny i ser del tot apolític, durant la seva vida ha anat influint en tot un seguit d'esdeveniments importants en la història. 
Jonas Jonasson ha sabut introduir el protagonista d'una manera natural en la invenció de la bomba atòmica i en sopars, dinars o fent una copeta amb dignataris d'arreu del món. Als últims 100 anys ha passat una gran quantitat de coses i a una velocitat superior als cents i cents d'anys anteriors i vés quina casualitat, ell sempre hi era pel mig.
L'Allan decideix escapar-se de la residència per la finestra el dia que fa cent anys. A partir d'aquí viurà un seguit d'esdeveniments, cada un més sorprenent que l'anterior i durant el seu camí anirà incorporant amistats molt diferents entre si. Però en realitat res sorprèn ni impressiona aquest avi que ha tingut una vida d'allò més original. Per descomptat, per arribar en plena forma als seus cent anys també ha tingut sempre la sort de cara.
L'autor ens va alternant els capítols de les aventures actuals del protagonista amb la història de la seva vida d'una manera divertida i irònica, carregada de crítica i sarcasme.
Una novel·la de mentida plena de grans veritats.

12 comentaris:

Carme ha dit...

L'he tingut a les mans un munt de cops i en llegir la contraportada, em desanimava cada cop. No sé perquè aquest llibre em fa mandra.

Però sembla que t'ha agradat, oi?

Pilu ha dit...

No havia caigut en això de fer-se el suec, però tens tota la raó. Un llibre poca-solta molt divertit.

Assumpta ha dit...

Ostres, en vaig llegir una crítica (en un blog que ara mateix no recordo perquè no era dels meus "habituals") però que el deixava bastant malament... però el motiu de deixar-lo malament era que el trobava absurd... Tal com tu ho dius, sembla que aquesta "exageració de fantasia", pot ser divertida :-))

jomateixa ha dit...

Suposo que una mica pocasolta si que ho és a estones, però s'ha de mirar tot el que explica, que hi ha tela, i crec que val la pena llegir-lo.

XeXu ha dit...

Vaja, n'he sentit a dir de tot, però m'ha agradat la ressenya que n'has fet, algunes coses em resulten interessants. No pensava adquirir-lo en breu, però vaig veure que la meva mare el tenia a casa, així que potser que li demani aviat, o a mig termini, suposo que paga la pena llegir-lo.

Yáiza ha dit...

Uhms... mira, és un llibre que, pel títol massa llarg i per la portada massa americanitzada, no em compraria pas. També em toca el crostó que el llibre més venut per Sant Jordi no sigui d'un autor o autora català. Manies meves. Però bé, em penso que de moment passaré una mica de tot, sabent que tard o d'hora... suposo que l'acabaré llegint. Gràcies per parlar-ne!

Sandra Valentín ha dit...

Jo he llegit molt bones crítiques i és un dels de la meva pila de pendents. Quan li toqui el torn (en tinc tantes que ves a saber quan l'agafaré!) ja et diré què m'ha semblat.

Petons

racoperllegir ha dit...

A mi em va decepcionar força, després de les bones crítiques que n'havia sentit esperava molt més del llibre. La veritat és que no em va fer riure, però això de l'humor és molt personal i entenc que hi hagi gent que li agradi.

carina ha dit...

A mi m'ha agradat bastant, m'ha fet passar una bona estona, i això ja és molt! magnífica ressenya

Jordicine ha dit...

Coincidim! Jajaja. Me la va recomanar en Martí Gironell i me la va regalar l'Empar Moliner. Em va agradar moltíssim. És difícil riure amb un llibre i ho vaig fer. Bon repàs a la historia del segle XX. L'avi, de gran, és encantador. Una abraçada.

Alba ha dit...

El tinc aquí al cantó per a ser llegir en breus! A mi em va agradar molt la sinopsi de la contraportada i com que he treballat en una residència d'avis em va fer gràcia el pensar que algun avi decidís fotre el camp quan li muntàvem algun tinglado, heheh!

Anònim ha dit...

Realment, amb tots els meus respectes per l'autor, no entenc com un llibre així ha pogut arribar a ser el més venut durant la darrera diada de Sant Jordi. Sembla mentida que hi hagi novel·les molt més bones que no es valorin com cal. Personalment, crec que tot és fruit del extens màrqueting!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...