"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

4 de maig 2012

ELS JOCS DE LA FAM 2 i 3 ...

Com ja vaig dir quan vaig fer el post del primer llibre, és difícil parlar de segones i en aquest cas també terceres parts, sense desvetllar el final del primer. Podria haver-ho deixat així, sense comentar-ne cap més, però ara que ja els he acabat sento que encara estic envoltada de tots els personatges, que no puc començar cap altre llibre sense haver paït bé aquests. Tot i que volia arribar al final per deslliurar-me del patiment que se m'havia encomanat, em sento una mica buida sense la seva companyia.
L'autora enns recorda en aquests llibres moltes èpoques conegudes, èpoques en que l'ésser humà ha servit de diversió per a altres "humans", en que s'ha experimentat i torturat a persones indefenses. També són una gran crítica als "realitys" televisius. Tot el que succeeix és un espectacle, si no és retransmès perquè tothom ho vegi no és important. Els jocs, les batalles, tot té una base televisiva. Veritat i mentida, és difícil de triar quan ens ensenyen el muntatge del que volen que veiem... que ens creiem. La manipulació és realment qui protagonitza el llibre.
Tot i que la Katniss és valenta i intel·ligent i sobretot té un gran instint de supervivència, la veritat és que han acabat agradant-me més els protagonistes masculins: En Peeta company als jocs; en Gale, el seu millor amic; en Cinna, el seu estilista als jocs; i fins i tot el seu mentor, en Haymitch, un guanyador de jocs anteriors que bàsicament sempre està begut. Però a favor seu hem de tenir en compte que malgrat la seva maduresa en alguns aspectes, encara és una adolescent i per tant haurem d'acceptar la seva inestabilitat.
És molt possible que no us agradin alguns horrors i atrocitats que llegireu, però us garanteixo que us absorbiran i no us podreu quedar indiferents després de llegir-los.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

En què quedem? Tu en parles bé, tant d'aquests com del primer, i em vas fer venir ganes de llegir-lo. Ahir llegeixo la crítica d'un adolescent que diu que si l'hagués agafat amb uns anys menys li hauria agradat més... ja no sé què pensar. Ahir el vaig esborrar de la llista i avui l'he de tornar a posar? Em fareu parar boig!

jomateixa ha dit...

Encara hi ets a temps d'acceptar la meva proposta (top secret) i llegir-te el primer, després pots triar continuar o no...

Joan ha dit...

Ídem. Ahir llegia que els personatges eren molt plans cosa que no em va estranyar gens en tractar-se d'una novel·la adolescent. Però també n'he llegit altres que parlen de ritme i força. No ho sé. Ara mateix està en pausa dins la meva llista.

jomateixa ha dit...

Una mica de raó si que tenen, als personatges els falta alguna cosa, però els llibres tenen un ritme que fa que et vagis accelerant sense ni adonar-te'n. Les pàgines passen volant.

Assumpta ha dit...

Horrors i atrocitats? Jugar-se la vida per un show televisiu?... No crec que m'agradés... Probablement em posaria de mal humor.

Vull dir que a Harry Potter -per posar un exemple de llibres que potser van començar amb la idea de ser juvenils i han acabat tenint un públic amplíssim, de totes les edats- les lluites tenen un sentit molt més profund, no és un joc, és el bé de la humanitat (sang pura, raça, totalitarisme... contra pau i llibertat) :-)

Bé, com jo de realities no en miro ni un, cap, ni Gran Hermano, del qual mai he vis ni un sol capítol (sí algun tros que em sortia fent zapping i em resultava absolutament insuportable) ni tots aquests que passen a illes desertes i coses així que em fan més ràbia que altre cosa, imagino que això, portat al límit no ho aguantaria... Però si la societat segueix com està, cada vegada més carent de valors, potser sí que arribarà un dia que veure una lluita a mort, entre adolescents, per la tele serà un entreteniment...

Yáiza ha dit...

Assumpta, Harry Potter sempre és un bon exemple, oi?? Hehehe!

Dona, jo no els he llegit, però vull entendre que tot plegat és una crítica a aquests realitis... i no pas una manera d'aplaudir-los!

Bé, jo també dubto si llegir o no aquest llibre. Aquí, Joma, en parles bé. En Marcel el deixa pels terres, el primer. No sé... Ja ho veurem!

jomateixa ha dit...

Suposo que la idea de l'autora era que la gent es plantegés això mateix que dius tu.
Fins on serem capaços d'arribar?

Jordicine ha dit...

M'interessa més que la peli. Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...