A casa som grans fans de Pilarín Bayés. Al llarg dels anys ha aconseguit fer uns dibuixos senzills, però que alhora tenen tanta personalitat que esdevenen inconfusibles. Sempre estan tan plens de detalls que fan que cada cop que els nens els miren hi troben coses noves.
Ara els seus dibuixos fan 50 anys i el Palau Robert fa un repàs a la seva obra.
Crec que tots els contes de la Pilarín, o altes on han participat els seus dibuixos són molt recomanables, hi he pensat molt però no m'he decidit per cap en concret. Així que recomano que tots tinguem a casa algun, o uns quants "Pilarins".
Vaig tenir el plaer de veure-la en directe a Lleida, i com no, mentre anava parlant anava també dibuixant, amb tanta facilitat i fluïdesa que donava gust de veure. Sentint-la parlar es nota que gaudeix de cada segon que passa fent els seus dibuixos, i això fa que aquests estiguin carregats de la seva energia.
Us deixo aquesta entrevista que li van fer al 2011.
9 comentaris:
El mateix que diuen les teves filles és el que destacaria jo!! ;-)) Els dibuixos de la Pilarín mai els has "acabat" de mirar... sempre hi ha un detallet nou que la primera vegada se t'havia escapat.
Em fa il·lusió haver-la triat com a un dels meus "personatges misteriosos" de l'any passat! :-))
Bé... això de "les teves filles"... hehehe... és que com dius "els nens", jo he pensat que tu deies el que t'havien dit elles... és que sinó no sé si s'entén :-))
He dit "els nens" per generalitzar. Les meves filles son les millors col·laboradores, encara que jo m'hi enganxo molt als seus llibres i contes.
Trobo que fas mooooolt bé!! Aquest bon rotllo lector que teniu mare i filles és molt maco!! ;-))
A mi em va fer un dibuix deliciós de mi mateixa quan era petita. Era el meu ideal, però em va dibuixar amb una ploma, que és amb el que he acabat treballant!
potser és una mica endevina també... hehe
Una de les més grans, m'encanta! Un petó.
M'agraden molt els dibuixos de la Pilarín, són molt entranyables...ella també ho és. Una vegada vaig estar a casa seva, a Vic i em va fer un dibuix pels meus alumnes. Ella havia vingut a l'escola i ens en va fer uns quants, però jo en volia un que sempre se'l poguessin sentir seu , els meus alumnes. La dedicatòria deia: Per els nens i nenes de la classe de la Roser...
Què emotiu!
Naltres també tenim una bonica dedicatoria seva.
Publica un comentari a l'entrada