16 d’abr. 2012

MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach

No sóc massa seguidora de Lluís Llach, així i tot el llibre em va cridar l'atenció.
El definiria com una història d'amor, amb el rerefons de la guerra civil. Si, ja sé que penseu: "com tantes altres". Però aquella època la van viure molts i a cada llibre hi trobem una història diferent, tot i compartir decorat. 
D'entrada ja ens presenta a un personatge que ens obre la curiositat. Un director de cinema vol fer-li un seguit d'entrevistes per fer-ne una possible pel·lícula. Els capítols del llibre seran les gravacions d'aquestes entrevistes, de les que, de fet, només en "sentirem" la veu del protagonista. Gravació a gravació s'anirà teixint una història d'amor que començà a l'adolescència, dins una colla inseparable d'amics: dos nois i dues noies. 
En un principi l'autor tracta la guerra en segon terme, va explicant com comença a influir en els protagonistes. Però a mesura que va avançant el llibre, aquesta, agafa més protagonisme, separa els personatges i els va posant a prova.
Els sentiments s'aniran fent més forts a cada pàgina. Amor, sexe, lleialtat... Ens anirà emocionant i alhora enrabiant, perquè poc a poc en presentirem el desenllaç final.
He posat aquest llibre a les romàntiques, ja he dit molts cops que no és un gènere que m'apassioni però ha estat força bé.

9 comentaris:

El porquet ha dit...

N'he llegit tantes crítiques positives que ja el tinc a la pila de pendents!

Yáiza ha dit...

Mmmm... jo així d'entrada no m'acabo de decidir. Però potser algun dia caurà, qui sap.

Carme Rosanas ha dit...

Jo no sé si l'hagués posat a les romàntiques tot i que és una història d'amor, però també d'amistat i de lluita i de grans ideals. De persones bones que s'ajuden en tot i per tot i de persones dolentes que fan mal, la guerra...

A mi em va agradar molt perquè transmet molt bé les emocions, totes, totes. i trobo que tens raó, emociona i enrabia...

jomateixa ha dit...

tens raó Carme,hi ha totes aquestes coses que dius tu, però crec que el que vol destacar per damun de tot és la força d'aquest amor.

Jordi Dorca ha dit...

Valoro els vostres comentaris. M'inciten a la lectura, que serà aviat, crec.

Deric ha dit...

No em decideixo, m'agrada com canta, però això que hagi escrit un llibre sense haver-ne llegit mai cap... em treu de polleguera

jomateixa ha dit...

Si és veritat això que dius, et dono tota la raó.

Jordicine ha dit...

El tinc preparat a la tauleta de nit!

tsetse ha dit...

m'ha emocionat moltissim, per moltes raons.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...