12 d’abr. 2012

LA PRIMERA NIT de Marc Levy

És el llibre que continua de "El primer dia". Si encara no heu llegit la primera part, esteu de sort, el meu consell és que us compreu els dos a la vegada, així no haureu de quedar-vos a mitges.
A diferència del primer, aquest l'he trobat una mica més romàntic. En canvi els protagonistes sembla que ja n'han après més i són més mal pensats. Se'n surten millor dels envolics.
Seguint la tendència de la primera part, la descripció que fa l'autor dels llocs per on van viatjant és molt detallada, segurament si en fessin una pel·lícula tindria uns escenaris magnifics.
El descobriment final m'ha agradat força. En el que no he estat d'acord és en el motiu que els fa dubtar de revelar-lo a la humanitat o no. Crec que podria rebatre la seva decisió amb uns quants arguments... i no diré res més, o diria massa del final.
Ràpid i fàcil de llegir.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Aquest és dels escriptors que sé que no agafaré, almenys metre faci aquest tipus de llibres...

jomateixa ha dit...

Havia llegit la primera part i no podia quedar-me sense saber el desenllaç.

Yáiza ha dit...

Doncs jo vaig estar tafanejant una altra parella de llibres de l'autor (de fet, eren dues novel·les que ja venien unides en un sol volum) per llegir-los en francès, que és l'idioma original. Em fa fer por no poder amb ell en francès (que era un pèl gruixut), però si dius que com a lectura és lleuger, potser sí que l'agafo!

Jordi Policarp - Els llibres del celler ha dit...

Vet aquí un altre escriptor que deixa petja en aquest univers literari.
Gràcies per la teva ressenya. Crec que algun dia trobaré el moment per dedicar-li el temps que es mereixen els seus llibres.

Jordicine ha dit...

Doncs els hauré de comprar els dos alhora! Una abraçada.

Laia ha dit...

M'apunto el consell! Aniré llegint-te ressenyes de mica en mica, em conec, i sé que si no ho faig d'aquesta manera m'entrarà la fam de llibres. Ja la coneixes, tu, aquesta :) i m'hi deixaré el sou!!
Un plaer!

Grigri ha dit...

Jo d'aquest autor només n'he llegit un, em vaig decidir a triar el de "Totes les coses que no ens vam dir", i el vaig trobar que començava força bé, i que la idea inicial era prou original.. però a mesura que anava avançant el llibre s'anava afluixant... bé, almenys pel meu gust eh?!?!?!?!!!
anava passant pàgines i tenia la sensació que tot plegat estava massa impregnat de romanticisme (que no és dolent, així conceptualment parlant, però no seria el meu gènere literari predilecte).
Vaja, que no em van quedar ganes de repetir...
ja veurem si em decideixo per la teva recomanació! gràcies!!

jomateixa ha dit...

Jo tampoc sóc massa de romantics...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...