ANGOIXANT. Angoixant i diferent.
Crim i misteri són els meus gèneres preferits, però sovint intento que no tinguin massa terror ni angoixa. Com lliga això...? Bé, no lliga, però es que tinc la virtut o el defecte d'endinsar-me en el que estic llegint i aquests llibres em deixen esgotada.
Aquest és un llibre que no segueix les pautes de la novel·la negra. Traspassa els fets habituals per endinsar-se en el surrealisme.
Una dona, vídua recent, és turmentada per les aparicions del seu marit, maltractador i policia corrupte. Intenta suïcidar-se i arran d'això comença a visitar un psiquiatra. Un psiquiatra que alhora anava al psiquiatra perquè... Bé, no us explico res més. Una història contada per moltes boques, on haurem de triar les veritats i les mentides, la realitat de l'impossible.
Ens embolicarem en un seguit de confessions. Descobrirem secrets del passat i del present que s'aniran trenant per descobrir-nos la torturada vida de l'Àngels.
És el primer llibre de la col·lecció Crims.cat, i us ben asseguro que de crims, en aquest llibre no n'hi falten.
Patiment fins al final.
7 comentaris:
Me'l fas posar en una balança i no sé què surt guanyant. A favor, l'autor, de solvència contrastada, i que realment parlem de novel·la negra. Però potser tan negra que frega el terror, i això no em fa tanta gràcia, ja. Mmm... dubto, dubto!
Bon dia , per hàbit no llegeixo novel.la negra. M'angoixa, em fa patir. Començaré per una de més fluixa. Quina em pot servir? Salut.
més que terror, diria que és angoixa.
Crec que "Sé el que estàs Pensant" està força bé i no és massa forta.
Pots fer un repàs a totes les que he comentat d'aquest gènere a:
http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/search/label/CRIM%20i%20MISTERI
M'alegra descobrir que t'agraden els llibres de misteri. En tinc una bona biblioteca, on n'hi ha de molt bons, antics, recents i poc coneguts. Un dia n'hauré de parlar.
A banda d'haver guanyat el premi "Sèrie Negra", de Planeta, amb "No jugueu al cementiri" (2002), al que va seguir "Setmana de difunts". És clar que tothom ho ha oblidat, seguint la pauta general quan es parla de novel·la negra. ¡Què hi farem!
Feliç maig.
doncs els haurem de recordar...
Ja els buscaré.
No he llegit mai res d'en Martín, però aquesta setmana presenta el llibre a Girona i em fa gràcia anar-hi. Segurament hi caurà
Publica un comentari a l'entrada