25 de març 2012

HIPNOFÒBIA de Salvador Macip

El Salvador Macip no pot parar mai, cada cop escriu els seus llibres més seguits... potser és perquè no dorm??
Segons sembla Hipnofòbia és la novel·la que completa el "Cicle de la Manipulació", juntament amb les seves novel·les anteriors: El Rei del Món i El Joc de Déu. Totes tres tenen el denominador comú de la manipulació, però alhora són del tot diferents entre elles.
En totes les èpoques hi ha hagut algú que ha somiat dominar el món, governar-lo, doblegar-lo a una sola voluntat. La humanitat se n'ha anat sortint com ha pogut. Ara però el poder és diferent, les armes són unes altres. Què passa quan algú pot accedir a la teva ment i manipular les teves constants vitals, els teus pensaments, les teves pors. 
Ells no dormen i tu tindràs por d'adormir-te. Només un home intentarà anar contra corrent, intentarà detenir-los sabent que està sol i que s'enfronta a una força molt superior.
(qui ho explica millor és el mateix autor en aquest vídeo)
Com en els altres llibres el ritme de la novel·la té una agilitat constant. Normalment vaig agafant notes durant les meves lectures, per no oblidar coses que després vull comentar. En aquest llibre no ho he pogut fer pas. Vaig començar i no vaig poder parar. Quan anava per la meitat ja em lamentava perquè l'estava llegint massa ràpid. No m'hauria importat que tingués dues-centes planes més.
Això es el que provoca Hipnofòbia, es va introduint a la teva ment i et fa anar al ritme que t'imposa. Hi ha hagut moments en que sense adonar-me'n anava accelerant la lectura i aconseguia aquella desconnexió total del món real que no totes les novel·les provoquen. No et deixa afluixar, et va sorprenent durant tota la novel·la amb girs constants que de vegades ens alleugen i de vegades ens alteren més del que voldríem.
He llegit els tres del cicle i els recomano els tres. No crec que s'hagin de comparar, perquè l'únic que comparteixen és aquesta manipulació que en els tres llibres ens dona molt que pensar, cada un per motius ben diferents. 
Moltes vegades els premis ens fan malfiar, que aquest l'hagi triat un jurat popular crec que marca una diferència. Hipnofòbia és mereix del tot el Premi Carlemany per al foment de a lectura. 
Crec que així com Ullals passarà a ser una pel·lícula, aquest llibre podria ben fàcilment passar a ser una sèrie televisiva. El final fa pensar força i obre les portes a molt més...

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Estic d'acord amb això dels girs, hi ha algunes sorpreses d'aquelles que et fan dir 'que cabrón!', i això li dóna punts. La manera d'escriure es manté, i personalment m'agrada. No l'he trobat tan absorbent com els altres, que també he llegit, els altres se't menjaven per moments, i aquest no m'ho ha semblat, però està molt bé i el tema m'encanta. Podria dir que de temàtica està al nivell de 'El joc de Déu', però en conjunts encara em sembla que aquest és el millor dels tres (o dels quatre, incloent Ullals, que va per lliure).

jomateixa ha dit...

"El Rei del món" té una temàtica que no m'atrau tant i potser per això no em va estirar tant com els altres. "El joc de Déu" i "Hipnofòbia"... no sabria dir-te quin m'ha agradat més. Potser el primer és més distés, amb més humor, Hipnofòbia és més seriós, els dos igual de perillosos.
Crec que si algun dia el Salvador decideix posar en pràctica alguna de les seves idees, enlloc de posar-les en paper, serà més que perillós! hehe

Yáiza ha dit...

El pintes molt bé! Ja ho he dit a can XeXu (que ràpids que sou llegint i ressenyant!), aquest caurà algun dia, com tots els altres. Però ja aniré fent!

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies, tumateixa! Quina rapidesa! Entre tu i el XeXu no sé qui té els reflexes més ràpids... Sí que els tres llibres són ben diferents, tot i que la temàtica és motl similar. Era part de l'experiment narratiu que volia fer. Ara em dedicaré a altres coses... :) M'alegro que t'hagi enganxat tant!

Assumpta ha dit...

Segur que tens raó, JOMATEIXA!! Algú que fa tantes coses com ell és segur, segur, que no dorm!! :-))

Anònim ha dit...

veig que el Salvador Macip està més de moda que mai per aquestes contrades, què ho deu fer?

Mr. Aris ha dit...

tindre que llegirlo

Joan ha dit...

Tanta dèria amb el domini mundial em comença a preocupar venint d'un paio que treballa de científic i que sembla que es multipliqui...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...