7 de març 2012

GENT LETAL de John Locke

Creieu que un assassí us pot caure bé...? Doncs potser viureu aquesta contradicció en aquest llibre perquè Donovan Creed és un assassí i un heroi alhora...
Exagent de la CIA, on es dedicava a matar a qui convingués, ara treballa a la Seguretat Nacional en la lluita antiterrorista, però en el seu temps lliure continua matant per encàrrec (per no perdre la pràctica...). Sorprenen els sentiments del protagonista, qui,  quan convé és fred com una glacera i de vegades és apassionat i sentimental com el que més.
És difícil descriure el llibre, però us diré que sembla que hagin posat en una coctelera: James Bond, El Padrino, les planificacions de l'Ocean i un toc de Cadena de Favors. Amanit també amb uns tocs de sexe, gens grollers, i un humor negre força bo. En definitiva un grapat d'ingredients que fan que el llibre tingui un ritme trepidant que ens enganxarà des del pròleg fins al final.
No he trobat una biografia de John Locke prou bona, només hi ha força notícies sobre ell: Al Juny del 2011, Amazon anunciava que era el primer escriptor independent que aconseguia vendre més d'un milió de llibres electrònics. 
Als 58 anys va decidir començar a publicar el que escrivia. Ell va ser el seu editor, agent literari i publicista. Va posar un preu molt baix als seus e-books i així va començar a vendre a raig. Després del seu èxit a Internet ha aconseguit que li publiquin en paper.
La novel·la promet més llibres sobre en Donovan Creed i els originals personatges que l'envolten (a Amazon ja en podeu trobar uns quants), però a més també ha escrit: How I sold 1 Million eBooks in 5 Months! (com vaig vendre 1 milió d'eBooks en 5 mesos), que de segur interessarà a molts escriptors novells.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, sobre la pregunta que inicia el post, et diré que ja hi han precedents al respecte, com ara el Dexter (que després han fet en sèrie tv)o alguns pesonatges de les novel·les d'en Simenon. Tot depèn de com l'autor dibuixa el personatge.
I per cert, trobo molt encertat l'exemple d'en Locke: no hi ha edats per començar a escriure o a publicar.

Sergi ha dit...

Serà possible? Això no es fa, home! No veus que tinc una llista que fa por? És el segon que ressenyes en poc temps que tinc ganes de portar cap a casa, i quan això passa... ja saps que ho faig. Per no dir que l'últim que he ressenyat el vaig comprar perquè te'l vaig veure ressenyar a tu i em vaig dir 'per què no?'. Faràs que m'arruini, eh! Jaaaa, ja sé que jo també t'ho faig, però ja està bé, home, ja està bé. El proper que ressenyis, que no t'hagi agradat, si us plau.

Yáiza ha dit...

Ep! Doncs pinta bé aquest llibre, m'ha semblat que m'agradaria. El buscaré! =)

Martí ha dit...

Tal i com el descrius es difícil no caure en la temptació de llegir-lo. Me l'apunto.

jomateixa ha dit...

tens raó, jo també el veia el Dexter.

jomateixa ha dit...

a mi em passa el mateix amb el teu bloc, però tu encara recomanes llibres més llargs que jo...

Jordicine ha dit...

Mira que llegim tots dos... i no coincidim mai! Jajaja. Ara estic amb 'El tiempo material', de Giorgio Vasta. M'està agradant molt. Una abraçada.

jomateixa ha dit...

Bé doncs, me'l apunto, però tinc tants llibres en espera que quan el llegeixi ja farà dies que l'hauràs comentat...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...