"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

20 de març 2012

1Q84 LLIBRES 1,2 i 3 de Haruki Murakami

Després de veure'l recomanat per molts de vosaltres i amb molt bones ressenyes no podia deixar-lo passar. Tot i així em feia una mica de mandra posar-m'hi, ja que vaig comprar els tres llibres de cop! Però vaig començar i...
Dos protagonistes, que anirem coneixent capítol a capítol alternant Aomame i Tengo. No es veuen, no tenen cap mena de contacte... o potser sí. Quan només tenien deu anys, sense ells ser-ne conscients del tot, van establir un vincle que els lligaria per sempre.
És com si estiguéssim llegint dos llibres diferents alhora, però de tant en tant, els fils es toquen i es produeix una xispa de connexió. Aviat ja estàs buscant aquestes petites connexions que s'aniran fent més grans i clares durant el llibre. En Murakami ens descriu els personatges amb molt detall perquè ens en fem una idea exacta, des de la manera de ser, la roba, els gestos... Descriu també amb molta precisió els llocs, el mobiliari, les sensacions que aquests produeixen en els protagonistes. D'aquesta manera et pots endinsar en la història amb tot el necessari.
Una massatgista que mata homes maltractadors, un professor de matemàtiques que reescriurà la novel·la d'una escriptora novell de 17 anys per tal que pugui guanyar un premi... sembla difícil de connectar aquestes dues vides tant estranyes, i en un principi tampoc sembla que la trama s'hagi d'anar endinsant en la fantasia, però poc a poc, en tot això és en el que ens haurem embolicat.
En alguns moments em semblava massa filosòfic, o que repetia massa algunes coses, però quan sembla que alenteix la història, torna a cridar-nos l'atenció amb alguna cosa nova i ens torna a tenir intrigats i enganxats.
Havia pensat fer una pausa abans de començar amb el tercer, però no ho vaig poder fer, després de 780 pàgines em semblava que no havíem arribat enlloc, i això et deixa amb un buit interior, un sentiment estrany que només pots evitar continuant amb el llibre 3.
El tercer llibre m'ha agradat més, potser perquè en lloc d'alternar els capítols a dues bandes, hi incorpora un tercer personatge, un detectiu, i això el fa més àgil i potser també més resolutiu.
Com amb els primers llibres cada capítol acaba amb la promesa de més, o ens mostra una novetat reveladora. Igual com en els "culebrots" has de seguir, tens el desig de saber més, però alhora saps que no et donarà tant com voldries.
Arribem al final, aquest cop un final més acabat, però al mateix temps l'autor ha deixat moltes coses per explicar. Així que acabarem preguntant-nos si vol que ho resolguem pel nostre compte o és que encara té previst continuar amb més llibres...


5 comentaris:

XeXu ha dit...

Murakami és així, el final del llibre no és estrany per ser ell. A més se suposa que la història s'acabava després del segon llibre, així que ja veus. Jo no crec que continuï, com sempre, moltíssimes coses en l'aire, i a parlar-ne. Cadascú ho entendrà a la seva manera.

Dius que t'ha enganxat molt i que no has pogut parar, però no acabes de dir si t'ha agradat. Sembla que hi trobes alguns peròs, oi? A mi em va agradar molt, però amb el temps ho veig al revés que tu, el tercer llibre em sobra més i els dos primers els trobo meravellosos.

jomateixa ha dit...

reconec que em va enganxar, i que els personatges se'm van instal·lar i després de llegir els llibres vaig tenir que fer una pausa perquè em costava començar un altre llibre, encara els tenia massa presents.
Així i tot no em declaro encara fan de Murakami, potser perquè no et vaig fer cas i vaig començar per aquest enlloc d'anar llegint-ne primer algun dels altres que ha escrit...

Yáiza ha dit...

Aquest el tinc a la llista de pendents. Jo sí que em declaro fan de Murakami! N'he llegit quatre dels antics i més curts, i tinc pendent un cinquè. De cara a l'estiu (ja veig que em deixo tots els totxos per l'estiu... faré braços!) potser agafaré aquest. Estic endarrerint el plaer de llegir tant Murakami de cop! =P

kweilan ha dit...

Ja fa temps que no m'enganxo a un llibre d'aquest autor. Aquest malgrat les bonescrítiques també l'he deixat de banda. Bona ressenya!

Aris ha dit...

Es l'escriptor de moda, veig que l'acabaré llegint, però quan algu està tan de moda sempre em fa cosa, que no sigui marketing

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...