13 de gen. 2012

EL TEMOR D'UN HOME SAVI de Patrick Rothfuss

Més de 1.200 pàgines i aproximadament 1,300kg. No és el que en diríem un "llibre de butxaca"... Confesso que quan el vaig veure em vaig espantar una mica, havia llegit el primer, m'havia agradat molt i creia que seria de mides semblants, però és tres cops més voluminós. Segons sembla, l'autor ja està escrivint el tercer... (títol provisional: "The doors of stone"). Si continua augmentant mides ens haurem de buscar un bon faristol o acabarem amb algun d'aquells problemes musculars que tenen els tenistes.
Bé, centrem-nos en el contingut. Em feia una mica de por no recordar els detalls del primer llibre però molt sutilment va introduint els personatges, els llocs, els sentiments... de manera que ens hi anem endinsant sense ni adonar-nos que ja tornem a ser dins la història, com si no l'haguéssim deixat mai.
En aquest segon llibre en Kvothe continua explicant a un cronista la seva vida. En el segon dia de relats el protagonista ens torna a envoltar amb el seu amor per la música, pels llibres, pel privilegi de poder aprendre...
Per en Kvothe aprendre és gairebé una obsessió. Sempre està disposat a adquirir els coneixements dels qui es va trobant. Les diferents cultures, diferents idiomes, diferents entorns, diferents creences... no es cansa mai d'aprendre. És molt intel·ligent, un gran músic, domina certa màgia, és molt generós i també un gran guerrer quan convé... 
Malgrat que passa moments durs, estic d'acord amb el XeXu, que al llibre hi trobem molt bon humor i a estones et fa somriure sense ni que te'n adonis. Hi ha també molts detalls que ens fan veure el costat més tendre d'en Kvothe, com la relació que té amb l'Auri, protectora i dolça; o l'amor que li professa a la Dena.
En el seu camí sempre aconsegueix molts bons amics, alguns enemics per posar-hi salsa i com no, també passen per la seva vida un bon grapat de dones, que tot i ser molt diferents entre elles, totes tenen un paper important en la seva història...
M'agraden les històries de superació i en Kvothe és dels que no es rendeixen mai quan vol aconseguir alguna cosa. És un llibre absorbent, potser el que se'm ha fet més llarg ha estat la part del bosc d'Eld. És un llibre que conté històries dintre de la història i resulta tant complert que no me'l podria imaginar com una pel·lícula, sinó com una sèrie on capítol a capítol aniríem vivint les seves aventures. Crec que és ideal per un club de lectura perquè donaria molt de que parlar.
L'autor fa que el protagonista ens traspassi, ens atrapi i en quedem irremediablement enamorats. Després de tantes pàgines és bo fer un descans, però l'enyoraré i esperaré amb impaciència el moment en que ens tornem a retrobar...

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs ho expliques tan bé que no sabria afegir massa cosa més. Subscric les teves paraules, crec que n'hem tret impressions molt similars. Tret que com que et porto un meset d'avantatge, ja tinc un meset més de mono acumulat per tornar-me a trobar amb en Kvothe. L'Assumpta estarà contenta de que destaquis les dones del llibre. Té parts una miqueta massa llargues, però no pots parar de llegir, penso que en Rothfuss està demostrant ser un gran escriptor, té en compte tots els detalls. Dóna gust trobar-se obres així, d'aquestes que no t'espanta que siguin uns autèntics totxos. Tant és com sigui el tercer, el llegirem, oi? Ja està tot dit. Vaig a comprar un faristol...

jomateixa ha dit...

Estic d'acord amb tu, crec que és un gran escriptor.
Segons sembla serà una trilogia, a mi em semblava que tenia corda per molta estona i aniria escrivint llibres i més llibres...

Alyebard ha dit...

Me'n parlen molt bé, i no m'espanten els llibres gruixuts. Però és que no trobo el temps!!! (ja en tinc tres d'aparcats)

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaau!! Quina ressenya!! :-))

Mira que t'he llegit ressenyes i potser aquesta és la que més crec que es nota que el llibre t'ha agradat moltíssim!! :-)

Jo el tinc a la llista de pendents! ;-))

Assumpta ha dit...

Hehehe he posat primer el comentari i ara llegia les altres opinions... i em fa gràcia en XEXU perquè té tota la raó. He pensat això del paper de les dones ;-)) És que al primer llibre em vaig queixar una mica, el vaig trobar un pèl masclista, tot i que en conjunt li vaig posar molt bona nota. Algunes parts em van enganxar absolutament :-)

XEXU, va, no em llegeixis el pensament, home!! :-P

captaire ha dit...

"Em feia una mica de por no recordar els detalls del primer llibre però molt sutilment va introduint els personatges, els llocs, els sentiments..."
Hahaha... aquest comentari m'arriva tard! A mi també em feia por no recorda els detalls, i per això abans de començar amb el Temor he rellegit el Nom del Vent (em queden un centenar de pàgines per acabar).
I el més bo de tot és que és la primera vegada que rellegeixo un llibre que fa menys d'un any que he llegit, i la segona lectura m'ha atrapat tant com la primera.
Espero que la setmana que ve començo el Temor, encoratjat per les bones crítiques que n'he llegit.

jomateixa ha dit...

Assumpta en aquest algunes dones el tracten una mica a bastonades, però al final... qui s'hi pot resistir...
et devia llegir les crítiques perquè en aquest llibre hi ha moltes dones fortes i amb molt per ensenyar als homes...

Captaire ets molt valent! llegir els dos seguits... Tot i que m'agraden moltíssim crec que hauràs de fer alguna pausa.

McAbeu ha dit...

En parleu tan bé que m'heu convençut. No havia llegit el primer al seu moment però fa pocs dies que l'he tret de la biblioteca i ja m'ha enganxat, quan l'acabi li tocarà el torn a aquest segon.
Per cert, hi ha alguna rebaixa si fem la comanda de faristols a l'engròs? ;-D

Pons ha dit...

ja el tinc sobre la meva taula! quan acabi l'actual aquest serà el següent, quines ganes!

Unknown ha dit...

El temor d'un home savi (Patrick Rothfuss).Ès un bon llibre no és gens mwnyspreable i tothom em parla força bé.
M'hagués agradat llegir-lo però odio llegir totxos de llibre de 1200 pàgines.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...