15 de des. 2011

QUI HA ESTAT?!!


Vosaltres ratlleu els llibres?!!
Molts cops he llegit que molta gent té el costum de fer anotacions als marges dels llibres... Ho feu vosaltres? Per què?
Jo, des que escric al bloc, en algunes ocasions prenc notes. Quan hi ha alguna cosa que m'agradaria destacar, ho anoto en un full per que no se'm oblidi a l'hora de comentar el llibre però mai escric als llibres. (bé, confesso que en els llibres en anglès hi escric la traducció d'algunes paraules que no sé)
Hi ha també gent que enlloc d'utilitzar punts de llibre, dobleguen la plana on s'han quedat... També ho feu això? Amb el munt de punts de llibres divertits i originals que hi ha...!
Què més els feu als pobres llibres...?! Ara és el moment de confessar-ho...
Mimeu-los, estimeu-los... que ells ens donen moltes satisfaccions!

22 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Aaargh, no! Als llibres se'ls ha de tractar amb respecte! Jo fins i tot intento no obrir-los massa perquè no se'ls ratlli el llom.

Grigri ha dit...

Un dels motius pels què prefereixo comprar el llibre que agafar-lo de la biblioteca és aquest...
no suporto veure anotacions, ni cap doblec als fulls...
ÉS UN SACRILEGI!!!!!

Tot i que reconec que, com tu, en alguna ocasió he anotat la traducció d'alguna paraula quan llegia en anglès o en francès (que passa molt de tant en tant, eh?!?!?! tampoc vull que això soni molt snob... jejejeje).

Tinc una amiga que fins i tot té com a norma no deixar prestats els seus a ningú...
Crec que en general els lectors som bastant "frikis" amb els llibres, sovint els tenim com objectes de culte...

jomateixa ha dit...

jo també ho faig això de no obrir-los massa
I tampoc m'agrada deixar-los... però de vegades no m'hi puc negar i... apa! a patir.

McAbeu ha dit...

Totalment d'acord amb els altres comentaristes. Ni els ratllo, ni els hi doblego les pàgines ni m'agrada deixar-los a ningú. ;-))

bajoqueta ha dit...

Són sagrats els llibres sagrats però sagrats!

Ni ratllar-los ni doblegar-los ni com diu Salvador obrir-los massa...

I deixar-los he deixat de deixar-los a quasi tothom per què he tingut molts disgustos dels que no m'han tornat mai més.

365 contes
Terra de llibres

Sergi ha dit...

Mort a qui mutili un llibre, càstics exemplars! Ni escriure-hi ni una paraula (ni dedicatòries, tret que siguin de l'autor), ni molt menys subratllar-los, i això de doblegar la pàgina, que es dobleguin una altra cosa! Aquest mal vici vaig aconseguir treure-li a ma mare. Ara fa servir punts. Sembla que les amenaces funcionen...

Serem integristes, però els llibres, com diuen per aquí, són sagrats. Tranquil Macip, que a casa meva els teus estan en perfecte estat!!

Joan ha dit...

Un altre integrista. Ni escriure ni doblegar ni res. I amb cura, és clar.

Ara, un ex-Libris o una dedicatòria és un altre tema i crec que fins i tot aporta un extra sempre que es respecti tota la resta.

Garbí24 ha dit...

els llibres no son d'un sol us, o sigui que nets per el que vingui darrera nostre

M. Antònia ha dit...

Mai m'agradat que ratllessin els llibres, tampoc quan fan servir retuladors fosforescents. A vegades ho veig fer al meu costat i noto que quasi ho subratllen tot.
Jo feia com tu, anotar, resumir, fer claus enllaçant...
Més que objecte de culte, deixar lliure perquè un altre pugui extreure'n sense condicionants.
Doblegar tampoc ho faig. Si em fa falta, i no estic a casa hi poso un tros de mocador de paper.
Una dedicatoria o exlibris em sembla bé.

Elfreelang ha dit...

Confesso que de vegades ho faig ...ei només als llibres propis i mai amb bolígraf només amb llapis! doblegar els fulls no ho he fet mai!!! i també tinc cura de no obrir-los massa....i patir per segons a qui els deixo...ui!! i tant!

Ferran Porta ha dit...

Aiaiai, que hauré de confessar-me: de vegades doblego les pàgines! Fer-ne anotacions i aquestes coses... això gairebé mai (noti's l'ús de "gairebé", ja que en algun llibre "tècnic" sí ho faig).

Glups, perdó, perdó! ;)

Assumpta ha dit...

Ai, quina gràcia m'acabo de fer a mi mateixa, JOMATEIXA!! (ostres, prometo que no he fet expressament el joc de paraules... estic fatal, serà efecte del refredat!)

Deia que estava rient perquè em pensava que "QUI HA ESTAT?!!" era el títol d'un llibre!! Creia que el post era una ressenya!! :-DD

Doncs mira, jo als llibres hi escric, a la primera plana (on hi ha el títol i poca cosa més) El meu nom, la data de compra o regal i -en aquest cas- qui és que m'ha fet l'obsequi (Ex: Regal Josep Lluís aniversari)

I no hi escric res més. Res de res. A no ser que siguin llibres especials per estudiar alguna cosa, que llavors sí que els subratllo, marco, hi faig fletxes, anotacions, etc. però això no és gens normal. A una novel·la no hi escric res.

No m'agrada doblegar les pàgines. És més, em molesta molt veure que algú ho fa... però si portant un llibre a la bossa es doblega una mica doncs tampoc en faig un drama.

En Josep Lluís (el meu marit) alguna vegada si jo li portava algun llibre seu a la bossa i es doblegava una miqueta, l'agafava, el posava bé, l'estirava, l'apretava per mirar de deixar-lo perfecte ... hehehe... i em mirava tot seriós com si hagués passat una desgràcia :-)) i jo me'n reia dient-li "no pateixis, home, que no s'ha perdut cap paraula!!" :-DD

Parlo en passat perquè, de tant dir-li crec que ja no és tan estricte :-))

Ostreeeeeeees!!! Mentre escrivia això ha tret el cap per aquí i m'ha vist rient... li he dit el que estava posant i s'ha posat a riure :-DD

El darrer llibre que he llegit de la Biblioteca "Una història de dues ciutats", de Dickens, duia un munt de coses subratllades (en llapis, això sí) però el més curiós és que no eren coses importants... que raru :-DD

A mi també em costa molt deixar llibres, només ho faig amb persones que tinc tota la confiança que els cuidaran bé i me'ls tornaran... eh, MAC? :-DD

Assumpta ha dit...

Ah!! i em fa molt de fàstic quan hi ha llibres de la biblioteca que són plens de taques... colla de porcs!!!

Hi ha coses que podrien ser xocolata, o cafè... vull pensar això, que és xocolata o cafè... però la veritat és que no em fa cap gràcia. Llavors, amb els llibres de la biblioteca mai faig servir punts dels meus... agafo qualsevol paper (el que sigui, la nota del Mercadona, un trosset de fulla d'una llibreta) perquè així, si està en contacte amb la merd... perdó, vull dir amb el cafè o el xocolata doncs no m'embruta el punt... eeeecccsss

A TOTS: Recordeu el Sergi? :-)) El de l'Avi Gres, el de Quissapon, que va partir un llibre per la meitat perquè era massa gruixut i li pesava? per si algú no ho recorda hehehe em sento sàdica avui :-)))

Assumpta ha dit...

Ah, i el mateix Sergi... arrancava les tapes gruixudes dels llibres per alleugerir pes... mireu, mireu :-))

Doncs res, que després d'això (ostres, com reia jo en aquell blog, per cert!!) crec tot el que pugui fer la gent normalment no és res :-))

Sandra Valentín ha dit...

A mí em fa una ràbia que em moro! I la gent que es llepa el dit per passar pàgina ... aaaggghhh!!!

Jo sóc bibliotecària i, encara que quedi fatal dir-ho, no agafo llibres en préstec per aquest motiu. Prefereixo comprar-los o que me'ls prestin els amics!

Una de les coses bones dels llibres electrònics és, precisament, que s'acaba amb aquests patiments. Pots deixar l'arxiu i no te'l guixen, dobleguen, llepen ... i si l'esborren no passa res perquè tu tens encara la teva còpia! Coses bones de la tecnologia...

Petonets!

Jordicine ha dit...

Jo mai els ratllo, mai. A vegades hi poso d'aquells paperets petits grocs o potser, com a màxim, doplego una mica una pàgina. Salut!

jomateixa ha dit...

El que he dit de llegir angles, és perque n'estic estudiant. (ho intento)
Jo per no tenir que demanar-los quan ja feia més d'un any que no me'ls tornaven vaig comprar-los de nou... es veu que la vergonya només la tinc jo...
Les dedicatories també les accepto be, d'aquí diria que en tinc d'en SM i d'en Garbí. També en tinc alguna del meu germa, que no es escriptor pero que em regala llibres de tant en tant.
Sandra, m'has recordat "El nom de la Rosa" amb això de llepar-se el dit... que vagin amb compte

jomateixa ha dit...

Assumpta, havia visitat aquest bloc de que parles molts cops pero em vaig perdre aquests posts...
Quina salvatjada!!! Això si que fa mal!... a la vista i al cor!!!

El porquet ha dit...

Maaaaaai de la vida! L'únic que els faig és, a vegades, quan per alguna cosa vull recordar alguna paraula, algun tros de text, etc, els enganxo uns marcadors de colors, aquells que són com una mena de post-its amb colorets.

Res més! El llibre és sagrat!

M. Roser ha dit...

Jo diria que qui estigui lliure de pecat...a mi els llibres em mereixen un gran respecte, però he de confessar que alguna vegada n'he doblegat alguna punteta, però no hi escric coses. Penso per això, que molta gent que subratlla , són estudiants, i si es fa amb llapis després es pot esborrar, potser tampoc cal ser tan radicals...
Bona nit,
M. Roser

Mireia ha dit...

Upss, no sé si m'atreveixo a cmentar perquè se'm emjareu viva. Jo no destroço els llibres però si que hi faig una signatura a a la pagina 17 i hi planto l'ex-libris a la primera pàgina.Doblegar pàgines: mai!
Els manuals però no sobreviuen, ratllo, escric, dibuixo, faig fletxes.. les mil barbaritats.

Tot això única i exclusivament a llibres propis. Llibres deixats o en prèstec tenen un tracte preferent

Anònim ha dit...

jo simplement el maltracto sense voler però volent, es a dir el posso dincs de la bossa, i què li passi el que li hagi de passar. Potser la bossa rep algun cop... potser el suc d'algun taper vessa.... mai se sap!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...