Un llibre una mica estrany, però suposo que es el que buscava l'autor.
És com si estigués desordenat, està escrit com un trencaclosques, un seguit de pensaments que passen per totes les etapes de la vida.
La base és l'última tragèdia, la mort de la seva filla. El llibre va alternant diferents seqüències del passat i el present, sense un ordre concret, d'una manera poc habitual, perquè el lector vagi reconstruint els fets de la seva vida i el que va passar-li a la nena.
Escrit des de l'amargor del protagonista, és un llibre que fa mal pàgina a pàgina.
La base és l'última tragèdia, la mort de la seva filla. El llibre va alternant diferents seqüències del passat i el present, sense un ordre concret, d'una manera poc habitual, perquè el lector vagi reconstruint els fets de la seva vida i el que va passar-li a la nena.
Escrit des de l'amargor del protagonista, és un llibre que fa mal pàgina a pàgina.
5 comentaris:
És cert que és dur, però arriba molt amb molt poques paraules, i això crec que és un bon indicador de la qualitat del llibre. L'has descrit bé, a mi em va agradar força i em va sorprendre gratament, fins el punt que ja tinc un altre llibre de l'autor pendent. Caurà en el període d'un parell de mesos, suposo.
I jo... sense haver llegit Eduard Màrquez.... ho hauré de fer
A mi em van agradar més els altres de l'autor. Sobre tot "El silenci dels arbres"
fa mal, és cert, me'l vaig acabar en un tres i no res però em va deixar un sentiment d'angoixa important... ben escrit, va aconseguir el que suposo que volia l'autor... uns apunts molt encertats sobre l'obra :) bon diumenge
Va ser dur llegir-lo però em va agradar, era fàcil de llegir encara que anava amunt i avall, i al mateix temps arribava molt. Per mi un bon llibre.
365 contes
Terra de llibres
Publica un comentari a l'entrada