"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

16 de nov. 2011

ENTRE TONOS DE GRIS de Ruta Sepetys

Nota de l'autora:
"Al 1939, la Unió Soviètica va ocupar els Estats Balcànics de Lituània, Letònia i Estònia. Poc després, el Kremlin va establir llistes de persones considerades antisoviètiques que havien de ser assassinades, empresonades o deportades com a esclaus a Sibèria.
Metges, advocats, professors, militars, escriptors, empresaris, músics, artistes i fins i tot bibliotecaris, van ser també considerats antisoviètics i es van afegir a aquesta llista creixent que va establir les víctimes d'una exterminació en massa programada. Les primeres deportacions es dugueren a terme el 14 de Juny de 1941..."
Aquest holocaust és pràcticament desconegut per molta gent. Son fets que mai s'han de deixar d'explicar per què no s'oblidin i acabin repetint-se.
La Lina té quinze anys i un gran talent per la pintura. Curiosament li agradaven molt els dibuixos d'Edvard Munch i alguns d'aquests es van acabar fent realitat.
El Juny de 1941 la seva vida va canviar radicalment. Va emprendre un viatge llarg i esgarrifós que ens atraparà des de les primeres pàgines i ens farà viure la seva angoixa, les seves pors, la seva degradació i també... la seva esperança.
Viurem amb ella la transformació de la seva família i de les persones que viatgen amb ells. Totes son persones cultes i aquest és l'únic motiu per a molts d'ells, de ser una part de la llista. Viurem una lluita constant per no perdre la dignitat, per no perdre del tot el seny de camí cap a la fi del món.
La protagonista dibuixa durant tota la història. Dibuixa per poder enviar missatges al seu pare, dibuixa per superar els mals moments, dibuixa per que quedi constància de les atrocitats que estan succeint i arribin algun dia a ser vistes per la resta del món.
El vaig llegir sense parar. Un llibre molt emotiu que us arribarà a l'ànima
L'autora va demanar a l'artista independent Gavin Mikhail que composes tota una banda sonora per la seva novel·la, la podeu escoltar aquí.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Amb aquesta ressenya i aquesta música, si no fos perquè ja són tancades les llibreries, sortiria a buscar-la!
Gràcies, lectora incombustible!

Sandra Valentín ha dit...

Té molt bona pinta! Ale, a la llista (interminable) de pendents!

Petonets

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...