4 de nov. 2011

EL FINAL DEL JOC de Gemma Lienas

Un llibre que retrata una separació conflictiva, suposo que com la majoria. L'autora ens parla des de la confusió d'un nen, l'Adrià, que no acaba d'entendre els canvis que hi ha a casa. 
Es troba entre dos focs i tot i que tots dos volen el millor per ell... Primer enboliquen la troca no explicant-li clarament què passa, com si així li estalviessin preocupacions, quan en realitat només li produeixen encara més confusió. Després potser explicant més coses de les que caldria a un nen o be explicant-les d'una manera que no ajuda pas gens a fer-li les coses fàcils.
La intel·ligència i la innocència s'alternen alhora de veure les situacions que va vivint. L'egoisme dels pares, que molts cops s'obliden del que més necessita un fill, i deixen passar al davant tots els problemes i les venjances, sense pensar que encara que ell sigui petit la seva ment treballa al cent per cent.
De rerefons tenim també la Jenny, una amigueta molt llesta i molt madura degut a les circumstancies que també viu a casa seva. Ella, veu les coses molt més clares que l'Adrià, però alhora és incapaç d'afrontar tot el que l'envolta sense ajuda.
Trobo que és un llibre molt difícil d'escriure, ja que ha d'estar tota l'estona en la ment d'un nen. Hi ha confusions que resulten gairebé divertides malgrat la situació, però la veritat és que m'ha fet patir molt. Les coses es compliquen d'una manera que invita a la imaginació a trobar finals catastròfics, per al nen, és clar. Però haureu de llegir-lo per què ja no diré res més...
Molt recomanable. 

3 comentaris:

carina ha dit...

El llegirem, el llegirem. Des que era adolescent he seguit la Gemma Lienas amb totes les seves novel·les de literatura juvenil (Cul de sac, Així és la vida Carlota, 2 CV), i ara com a profe també continuo fent-ne llegir als meus alumnes. Per quina edat el veus adequat?

M. Roser ha dit...

Sembla un llibre interessant, ara estic llegint la Casa cantonera, de la Silvia Alcàntara i m'agrada, perquè és de bon llegir i el tema també enganxa...
Bona nit,
M. Roser

jomateixa ha dit...

Carina és per a totes les edats (per a nens potser no), ara hi ha tantes separacions que retrata molt bé el que passa a moltes famílies. Encara que es tracti d'un nen, els adolescents també s'hi poden veure identificats en moltes situacions.

M.Roser, les novel·les de la Sílvia Alcàntara també em van agradar molt. Les pots veure comentades al bloc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...