"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

31 d’oct. 2011

EL COLLIDOR DE VESC de Pau Urgell

Es nota que l'autor també escriu poesia per què la prosa del llibre sembla que també tingui música.
Té dues parts, encara que no estiguin així definides al llibre, si que les notem en llegir-lo. A la primera, ens presenta al protagonista, un noi autista que es troba perdut en el seu món des que era petit i un seguit de successos l'han anat portant per diferents camins de la vida. La sort i les desgràcies s'han anat substituint portant-lo per un camí que sembla que anava directe la clariana que acabarà sent el centre de tot plegat...
L'autor va alternant passat i present per fer-nos entendre i viure el que el collidor de vesc sent i perquè viu com viu fins que és atrapat per un arbre. Si, tal com ho sentiu, s'enganxa a l'arbre sense voler-ho i no aconsegueix desenganxar-se de cap de les maneres. En un principi ens pot recordar la pel·lícula "La Cabina", real i surrealista alhora, però no us preocupeu, que és diferent. Aquesta primera part és una mica més lenta.
En la segona part és quan el troben i la cosa s'anima. El llibre agafa un caire d'investigació, qui és aquell home? d'on ha sortit? i com és que ningú el pot desenganxar de l'arbre?
Pau Urgell ha ballat entre la ironia, la burla i la reflexió i ens ha donat una visió de la nostra societat en la que probablement no ens hi voldríem reconèixer, però que ens representa clarament.

1 comentari:

jordicine ha dit...

No n'havia sentit parlar. Me l'apunto. Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...