"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

13 d’oct. 2011

CRIADAS Y SEÑORAS de Kathryn Stockett

Normalment això ho dic al final, però aquest cop començaré per dir que és un llibre molt i molt recomanable.
És el primer llibre de l'escriptora Kathryn Stockett, i està inspirat en la seva pròpia experiència. En una entrevista va dir que s'avergonyia d'haver tardat 20 anys en adonar-se de com era la situació de la dona que havia estat criant-la durant tota la vida. (i no parlo pas de la seva mare).
Al 1962 la segregació encara estava ben latent a Mississipí. Les persones de color podien criar els seus fills, però no podien menjar amb els mateixos plats, no podien anar al bany dels blancs, tampoc podien agafar llibres de les mateixes biblioteques, no podien anar a comprar als mateixos supermercats... i la llista és massa llarga per posar-la aquí...
El llibre està escrit amb primera persona, però per tres persones diferents. Anem veient les situacions des dels tres punts de vista, encara que l'objectiu de les tres dones serà el mateix. Volen que les coses canviïn, encara que els riscos que corren son molt grans. Les protagonistes se't posen molt endins i costa deixar-les anar, en vols saber més i més i no pots parar fins a descobrir quins secrets tenen guardats.
És d'aquells llibres que et fan aprofitar qualsevol moment per agafar-los, d'aquells que quan els has de deixar ja estàs pensant en el moment en que els podràs tornar a agafar. Et segueixen a tot arreu, quan no els tens a les mans penses igualment en els seus personatges i en el que els està passant, com si els estigués passant a uns amics. És d'aquells que devores i alhora desitjaries que no s'acabés mai.
Una novel·la reivindicativa i molt emotiva.
El llibre va ser rebutjat per 60 agents fins que va trobar-ne una que la representés. Fins al 2011 s'havien venut cinc milions de còpies i va estar més de 100 setmanes a la llista dels Bests Sellers del New York Times. (segons la Wiki). El 10 d'Octubre, s'ha posat a la venda també en format de butxaca.
Com sempre, crec que en una pel·lícula no pot haver-hi mai tot el que un llibre ens explica, així que recomano primer llegir el llibre. Aquest cop, però,  li donaré una oportunitat a la peli, perquè quan veig aquest tràiler se'm posa la pell de gallina i el cor se'm accelera.

La pel·lícula ha recaptat 160 milions de dòlars als Estats Units en 2 mesos.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Mira quina gràcia! El vaig acabar fa un parell de dies :-))

Està força bé!! Tot i que he de dir que, per mi (i ara parlo d'una qüestió purament subjectiva) hi va haver una escena que em va portar uns records molt, molt tristos i vaig estar a punt de deixar-lo per no patir jo... però bé, finalment em vaig decidir a acabar-lo perquè el llibre, en sí, està molt bé :-))

Jpmerch ha dit...

A la meua llista d'espera, més llarga que la de sanitat. Gràcies.

Sandra Valentín ha dit...

És molt entretinguda, tot i que m'esperava una miqueta més d'aquest llibre. El boca-orella ha funcionat des de sempre molt bé amb aquesta novel·la i la història prometia força, tot i que a mí m'ha semblat una mica fluixeta.

A veure què tal la peli...

Una abraçada

jomateixa ha dit...

Em sap greu Assumpta.

Assumpta ha dit...

Abans m'he quedat a mig comentari perquè anava amb presses :-)

Volia dir que l'altre dia vaig estar veient el trailer de la peli, el mateix que has posat tu i, sincerament, pel que es veu a les imatges sembla que la cosa sigui més aviat una comèdia que no pas el que és... El llibre té escenes dures, hi ha negres que són assassinats a un noi el deixen cec d'una pallissa per haver anat a un lavabo de blancs i altres coses que no diré per no revelar a qui ho vulgui llegir... si mires les imatges gairebé sembla que les criades negres facin el que els hi dona la gana i per riure's de les "senyores"...

En canvi, mires aquest trailer i sembla una coseta tota per fer gràcia...

En resum, un llibre que està força bé i que el millor que té és fer-nos veure una realitat que passava fa MENYS DE 50 ANYS... No parlem de "fa segles", això passava no fa res...
Ara bé, a mi me'l va deixar una amiga i me'n va parlar taaaaaaaan bé, que potser esperava més. Però ja dic, li poso bona nota :-)

Assumpta ha dit...

Ai... he tardat tant de temps a escriure el meu text perquè m'he entretingut a mig fer-ho, que he començat quan no hi havia el teu comentari :-)
Bé... estic contenta d'haver seguit llegint... em va agafar un moment de dubte, no volia avançar... però bé... hi ha coses que són com són i s'han de superar :-)

Blanca ha dit...

És un llibre que per la temàtica m'abellix llegir, espere fer-ho abans de veure la pel·lícula.
Un abraç

Màgia ha dit...

Lectura pendent seguríssima, el teu comentari m'ha deixat amb les ganes de començar-lo. El buscaré per llegir-lo ben aviat. Bona ressenya!

caterina ha dit...

La de vegades que he tengut a les mans aquest llibre i no l'he arribat a comprar mai perquè no sabia si valia la pena. Després de llegir aquest post me l'apunt! :)

Bon blog per a informar-se sobre llibres. Enhorabona!

Anònim ha dit...

Have you ever thought about
adding a little bit more than just your articles?
I mean, what you say is valuable and everything.
But think about if you added some great visuals or videos to give your posts more,
"pop"! Your content is excellent
but with pics and video clips, this website could
certainly be one of the very best in
its niche. Excellent blog!

my page :: wheelchairs Atlanta

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...