9 de set. 2011

SESLÈRIA, SIMFONIA PER UN ASSASSÍ de Ramon-Bernat MESTRES

Aquesta novel·la m'ha provocat sentiments contradictoris... per una part trobava que se'n anava massa per les rames, que ens feia perdre en alguns temes que potser no venien del tot al cas (suposo que la meva impaciència en temes d'intriga té bastant a veure amb aquesta opinió). Per altra  em va enganxar, com aquelles pelis de por que saps que ho hauries de veure si no vols tenir malsons, però ahora també saps que si no veus el final serà encara pitjor.
Un escriptor amb agorafòbia i que a més ha perdut 5 anys de la seva memòria. Ara intenta escriure una novel·la però es troba encallat. És per això que una coneguda el convida a la seva masia, tot prenent una sèrie de precaucions per realitzar el viatge a causa d'aquesta malaltia, per veure si el canvi d'aires l'ajuden. 
Poc a poc aquesta invitació es va convertint en un empresonament més greu del que ja pateix per l'agorafòbia, els narcòtics i l'alcohol.
Els fets que van succeint a la masia fan que els records vagint tornant i així anirem coneixent el seu passat i el desenllaç del seu present tot alhora, amb un final que el seu autor ens posa ben envolicat.
Per si us voleu fer una idea del llibre, els seus capítols segueixen una sinfonia: Adagio, allegro moderato, Allegro non troppo... Que si no m'equivoco és aquesta:
Què... ja comenceu a notar l'angoixa?

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Una novel.la molt bona. La recomano a tothom.

Anònim ha dit...

Genial, com tot lo del mateix autor. Carles

Anònim ha dit...

De fet vaig coneixer l'autor poc abans de llegir la novel.la. Ell, una mica especial (de fet com som tots els artistes). La seva obra... intrigant, envolvent, i amb un final mes que sorprenent. Jo em vaig quedar amb la boca oberta, com sense aire. I com deien a aquell famos 1,2,3 "Y hasta aquí puedo leer".

Kim Molino

Josep de Palma ha dit...

Per mí, és una obra mestra de la novel·la gòtica, encara que l'autor no vulgui que es digui que és novel·la gòtica. Deuen ser coses de l'agarofòbia...

Josep de Palma ha dit...

Per mí és unas obra mestra de la novel·la gòtica, encara que l'autor es nega a que sigui novel·la gòtica...
De lectura obligada.

Anònim ha dit...

Una novel·la molt bona, que no pots deixar de llegir-la fins arribar al final. Vaja, com tots els seus llibres. Els recomano a tothom.

max ha dit...

novela extrairdinaria, aver cuando la vemos en la gran pantalla. max

Antonia ha dit...

L'autor fa un primer agraïment a tots els que perden el temps llegin Seslèria...dons penseu que la novel.la enganxa de tal manera que no pots parar de llegir-la i el temps s'atura...sols vols entrar en la trama. Es molt bona.No us la perdeu...val la pena.
Antònia.

Fanny de Vilafranca ha dit...

Un llibre que enganxa i que sobretot fa una molt bona anàlisis dels secrets i passions humanes.
Sense pretensions i amb naturalitat l'autor descriu de forma elegant i pausada les reaccions a situacions que possen a prova la força interior del protagonista. També és important el punt de relleu que li dona a les debilitats d'aquest home que és el centre de la narració.
Trobo que és fàcil reconèixer l'autor per l'esquema de pensament que li fa seguir al protagonista, però aquesta vegada ho ha fet d'una forma més madura i fins i tot més real.
El recomano i aprofito per felicitar-te Ramon.

Anònim ha dit...

un viatge a la fantasies i pors interns de l'ésser humà, un llibre que no et deixa indiferent des del principi a la fi i que segueix les pautes d'un thriller psicològic, així com la tensió de la novel · la negra és una fusió de dos mons. La novel · la es desenvolupa al límit de les fantasies i el maltractament psicològic.
De lectura obligatòria

Carmen Martinez.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...