19 de set. 2011

NO OBRIS ELS ULLS de Jonh Verdon

"Vull dir que... Jo analitzo situacions, aclareixo els elements d'un problema, em centro en les discrepàncies, resolc trencaclosques"
Això diu en Dave Guney, el protagonista dels llibres de John Verdon. Potser per això m'agraden; perquè jo veig les novel.les de misteri com un trencaclosques.
També potser és per l'aire clàssic que tenen. Que ens recorda l'estil d'Agatha Christie, o les novel·les d'en Sherlock Holmes. Ben escrites, ben estructurades, amb un llenguatge planer... Comença amb un ritme tranquil, ens mostra l'assassinat amb tot detall i ens dona la informació justa perquè comencem a jugar. Al igual que el protagonista, et comença a picar la curiositat d'un cas ben excepcional.
He de dir que després de llegir la descripció de l'assassinat ja vaig visualitzar com hauria pogut fer-ho l'assassí. I ho vaig encertar! Això potser vol dir que tinc una ment psicòpata...? o potser vol dir que n'he llegit tants, que seria una bona investigadora? Bé, de tota manera la trama és molt més complicada que aquest primer assassinat. Hi ha més morts i molt més embolic del que sembla en un principi. 
Al llarg del llibre es van recordant pistes anteriors, perquè no et perdis detall, i suposo que també omet altres detalls per despistar-te una mica. Hi surten força personatges i vaig pensant... "No oblidis aquest, que potser sembla insignificant, només surt una mica de passada però... qui sap?"...
Et deixa endevinant moltes coses de la investigació abans que l'autor ens ho digui, cosa que m'agrada, i també et sorprèn amb girs inesperats, cosa que encara m'agrada més. També he de dir que els títols estan molt encertats. Quan mires la prestatgeria i penses: "de què anava aquest?" En els títols de John Verdon, de seguida et venen al cap els arguments.
Us recomano que si no l'heu llegit, comenceu pel primer, així coneixereu també les històries personals dels investigadors, tot i que en aquest també ens les va recordant. 
Un plaer tornar a jugar amb ell i segur que no podré resistir la temptació de seguir-ne llegint els propers llibres que publiqui.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Muchas gracias por pasar por mi ilustrado blog.
Intentaré ir colgando los avances...
http://espiralesdetinta.blogspot.com/2011/09/acuarelas-y-pinceles.html

Sandra Valentín ha dit...

Aquest el tinc a la pila de pendents des que es va publicar, però no sé quan hi arribaré... N'hi ha tants! El que he sentit a gent que sí l'ha llegit és que és una mica fluixet. A mí el primer em va agradar molt, la veritat. Quan llegeixi aquest ja et diré què en penso.
A reveure!

Montse G ha dit...

Em va agradar molt "Se el que estas pensant", tan aviat com pugui llegiré aquest.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...