En una primera part l'autora ens va relatant un seguit d'encontres sexuals per boca de la protagonista. Una noia que busca sexe gairebé desesperadament i potser ni tan sols sap ben bé per què. Diria que com una nimfòmana, però en els temps que vivim potser moltes noies consideren del tot normal fer el que fa la protagonista. Com diu el títol va caçant cossos, en fa una col·lecció que en lloc d'omplir-la li crea buidor i desencís. En aquesta primera part hi trobem una barreja de sexe, colors, olors...
El llibre té dues parts ben definides, a mi m'ha agradat més la segona, una mica més argumentat, on ens explica com la protagonista va canviant.
Un cop per setmana va a netejar la casa d'un escriptor i comença a veure les coses d'una altra manera.
"Ho expliquen com si fos cosa de l'edat i no és veritat, és una cosa més de les ganes o de saber del tot què vols i què no vols. Voster potser em diria que a cada moment sabem el que volem, però no és així, costa una vida saber què ens agrada."
Ell l'ajuda a trobar una mica d'autoestima en la seva caòtica vida i poc a poc va canviant aquesta manera de viure.
Un cop per setmana va a netejar la casa d'un escriptor i comença a veure les coses d'una altra manera.
"Ho expliquen com si fos cosa de l'edat i no és veritat, és una cosa més de les ganes o de saber del tot què vols i què no vols. Voster potser em diria que a cada moment sabem el que volem, però no és així, costa una vida saber què ens agrada."
Ell l'ajuda a trobar una mica d'autoestima en la seva caòtica vida i poc a poc va canviant aquesta manera de viure.
3 comentaris:
És una d'aquelles històries que em sembla haver llegit en algun llibre o vist en alguna peli, suposo que amb molts matissos. Prenc nota ja que l'estiu massa, el que es diu massa profitós lectorament no ho ha estat.
Najat El Hachmi torna amb una novel desinhibida, insolent i apassionada, eròtica de principi a fi. La veritat és que m'ha sorprès perquè no té res a veure amb la seva anterior novel·la, L'últim patriarca. El tema, la manera d'escriure ... De fet, si algú m'hagués dit que aquesta obra és de l'Almudena Grandes m'ho hauria cregut sense problemes. No està malament, però em va agradar molt més l'anterior.
No he llegit La caçadora de cossos però sí vaig llegir l'últim patriarca i em sembla que no repetiré, però m'agrada llegir les opinions diferents a la meva, enriqueix moltíssim. Ep, jo també sóc garriguenca ;)
Publica un comentari a l'entrada