"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

19 d’ag. 2011

EL SECRET DELS BONS HOMES de Xavier Garcia

Em va passar per Sant Jordi, vaig agafar un llibre d'unes 600 pàgines perquè em durés més i curiosament el vaig llegir en quinze dies. Aquest cop m'ha tornat a passar.
Ja passa això, de vegades un llibre curt no t'enganxa i es fa llarg i un llibre llarg, si aconsegueix atrapar-te, t'absorbeix i no pots parar fins acabar-lo. 
El llibre comença amb un pròleg que ens situa i ens presenta als Bons Homes. Des del castell de Montsegur al 1244, ens fa viatjar en el temps al Liceu Barceloní al 1913 i al camp de concentració de Mauthausen al 1940. Amb aquesta introducció ens vol donar a conèixer uns homes especialment forts, però més que físicament la seva força ve del seu interior, de la seva manera de ser. Son els Bons Homes que han anat sobrevivint en el temps, intentant millorar la societat i alhora han anat conservant un secret molt especial.
Després d'aquest pròleg, la novel·la està situada en l'actualitat, però va viatjant en el temps per retrobar personatges que ajudaran als protagonistes a aconseguir les pistes necessàries per dur a terme la seva missió. 
Investigació, amistat, missatges codificats, amor, enigmes... Tot això ens farà viure una gran aventura, acompanyats d'uns personatges que se'ns enganxaran. Però, no podem pas oblidar que així com els Bons Homes han perdurat amb el temps, també ho han fet els seus enemics...
L'autor, en aquesta novel·la, també ens va ensenyant la filosofia i els pensaments d'unes persones que volien un món diferent, potser una utopia, però si no fos per aquestes persones que ho intenten, què seria de la humanitat. 
He de reconèixer que els enigmes i endevinalles no és el meu fort i em perdia en algunes resolucions. Per sort els protagonistes son més espavilats i se'n sortien força bé. És d'aquells llibres que et tornaries a llegir per captar alguns detalls que s'han pogut perdre pel camí.
Podeu veure una entrevista a ENTREVISTES ON LINE
Podeu trobar més informació a la seva web i també el trobareu al Facebook 

SINPOSIS
El llibre comença amb una introducció perquè ens fem una idea de quina classe de persones eren els Bons Homes.
Ens parla del Castell de Montsegur (Març de 1244), quan la caiguda dels càtars es imminent i  Ramon de Perella encomana a Bernat de Montcada la custòdia d'un preuat secret. Passem al Liceu Barceloní (primavera de 1940) on ens mostra que tant els Bons Homes com els seus enemics perduren. Mauthausen (1940), on un presoner aconseguirà el seu propòsit de fer arribar les claus perquè algú més endavant sàpiga trobar el seu secret i esdevingui el seu nou custodi...
Héctor Sandoval, es troba en un moment de la seva vida força difícil. Havia arribat molt amunt, però no ho havia sabut gestionar bé i ara es trobava en una evident situació crítica tant a nivell professional com personal. 
Rep l'encàrrec de fer un article sobre un geriàtric on hi ha veterans republicans de la guerra civil espanyola. Allí coneixerà un ex milicià de la República que canviarà la seva vida per sempre. 
La manera de parlar i de viure d'aquest avi el captivarà i quan l'endemà s'assabenta que l'han assassinat, decideix seguir la pista que aquest li havia revelat per trobar un secret amagat al llarg dels segles.
Ajudat pel seu millor amic i per una historiadora, anirà desfent el cabdell que el durà a la descoberta final. La dificultat no serà només anar descobrint els enigmes que han anat deixant els Bons Homes al llarg dels anys. Haurà d'enfrontar-se també als enemics que els persegueixen. Persones poderoses que veuen perillar el seu estatus social, el seu poder i els secrets que volen que romanguin per sempre amagats...
I com seria un llibre d'aventures i misteri si no hi hagués una mica d'amor. Dons així com l'Héctor refà el seu instint periodístic al llarg de la investigació, també es va refent en altres aspectes de la seva vida...

14 comentaris:

fanal blau ha dit...

D'haver-ho sabut...:) hauria vingut ahir a felicitar aquesta infatigable lectora!
Una abraçada i felicitats, noia!
Els millors desitjos pels 43!

jomateixa ha dit...

ups, és que no ho havia dit a ningú...
moltes gràcies!

Elfreelang ha dit...

Vaja doncs m'acabo d'assabentar moltes felicitats pels anys i per la incasable voracitat lectora!

Assumpta ha dit...

Quan he clicat l'enllaç de l'autor pensava que em trobaria que l'havia escrit en Mac hehehe... per això dels enigmes i les endevinalles ;-)

Quan agafes un llibre llarg i t'atrapa, és com haver trobat un tresor! :-))

Ah, i FELICITATS hehe ;-)

Lluís Bosch ha dit...

Tenia entès que això dels "Bons homes" era una forma d'anomenar els càtars, i m'imagino que la novel·la els deu tractar.
Com que jo fa tres anys que vaig fer els 43, et dic que a partir d'ara tot va molt bé en aquesta vida...!

jomateixa ha dit...

El noi que treballa amb mi en té 26... uf... i em diu: "no en voldries celebrar més, oi?"
Què dius ara! els aniversaris és el que m'agrada més del món mundial! Un any més que encara estem aquí!!

jomateixa ha dit...

Assumpta, jo també vaig pensar amb en Mc... jeje, ell no hauria anat tant perdut com jo.

Màgia ha dit...

Pinta bé, però això de les 600 pàgines em frena... I sobretot perquè és novel·la històrica, que és un gènere que no m'acaba de convèncer. Crec que el deixaré per més endavant. Per cert, gran iniciativa això de les entrevistes, està molt bé!

Savia ha dit...

Un saludo.

El porquet ha dit...

Ep, amb retard però per molts anys!

Amb aquesta entrada m'has fet recordar el prell de cops que he fet el Camí dels Bons Homes, ruta senderista que intenta resseguir els camins que utilitzaven els càtars en la seva fugida de la croada a que els van sotmetre cap a terres catalanes, tot creuant els Pirineus des d'Occitània.

Precisament jo vaig conèixer aquest món càtar a partir d'un llibre "Terra d'oblit" d'Antoni Dalmau. El vaig llegir ja fa uns anys i em va encantar. Potser no és una gran novel·la però a mi em va enganxar, sobretot pel desconeixement que jo tenia en aquells moments del món càtar. Sens dubte aquella lectura és la guspira de l'interès que em va aixecar aquest món i que em va dur a fer, ja per dos cops, aquesta fantàstica ruta senderista.

J.Policarp ha dit...

Moltes Felicitats pel teu aniversari.

M'ha agradat molt trobar aquesta entrada de la novel·la: "Els bons homes" que es fa tant curta tot i arribar a les 600 pàgines.
La tindré molt present i ben a la vora per si m'entra el "mono" de novel·la històrica, hehehe.

jomateixa ha dit...

gràcies a tots.
Porquet, me'l apunto per properes lectures.

Julián Lucena Fuentes ha dit...

Soc amic de l'Eugeni Garcia, pare de Xavier. Ell m'ha deixat el llibre per lleigir-ho. Des de l'inici, he quedat enganxat. Es el tipus de llibre que a mi m'agrada: novel·la històrica amb misteris i aventures, basada en fets històrics, (evidentment amb personatges i trama imaginària), però et fa pensar que aquest tipus de gent existeig i si no fos aixis, els hauriem d'inventar. Crec que en Xavier, es lo que ha fet. En aquest moments de crisis (de tot tipus), fa falta, més que mai.
També m'agradat el "rera-fons" d'aquesta història, exaltan els valors de Catalunya i la seva història llunyana com a poble, donat que molts catalans no hem "pogut", o volgut coneixer-la.
Demano disculpes per el meu català, tan dolent! Jo no he pogut estudiar l'idioma a l'escola. Que hi farem!!!
Moltes felicitats per el llibre, anims i que vinguin més!

jomateixa ha dit...

No t'has de disculpar, pots fer els comentaris com et sentis més còmode.
A mi em va agradar molt i també espero que n'hi hagi més. Aquest autor és de bon llegir.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...