26 d’ag. 2011

EL REI DEL MÓN de Salvador Macip

Crec que tots els llibres d'en Salvador Macip (menys els científics, és clar), tenen un caire de pel·lícula. Comences a llegir i ja en veus les imatges.
Havia llegit crítiques en algun altre bloc sobre el vocabulari groller del protagonista, però crec que si no fos així els personatges no serien tan creïbles. Te'ls vas fent teus sense problema, et van atrapant i la curiositat de com acabarà l'embolic que es va formant pot més del que voldries, i vas agafant velocitat.
El protagonista passa de ser un ningú als barris baixos a ser el doble perfecte del Skary, un cantant de hip-hop desaparegut misteriosament. Haurà de substituir-lo fins que aquest es digni a tornar. La cosa no és tan fàcil com sembla en principi i ell es posa tant en el personatge que ben aviat es creurà "El Rei del món"...
"Sóc llest, collons! Sé de què va el món"
El llibre està explicat en primera persona i té un toc d'humor i d'ironia que m'han agradat molt. A mesura que avança, també augmenten les drogues, el sexe, la violència... la trama augmenta en duresa i brutícia, i ens mostra un món on la publicitat, el màrqueting i el poder dels diners i la fama són els veritables reis del món.
Malgrat tanta corrupció i traïcions, per sort,  en aquesta història també hi te cabuda l'amistat. 
Un llibre ple d'acció i sorpreses fins al final.

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

I no utilitzaré la nostra “amistat blocaria” per preguntar on es va documentar per tenir tants detalls sobre els personatges, els llocs, les festes... ejem.

Sergi ha dit...

Hahaha, entro a comentar i veig el teu comentari, m'ha fet riure. Doncs jo vull que ho expliqui!!

Aquest llibre ja l'he comentat, fins i tot amb el senyor autor, i vist en perspectiva potser és el més fluix dels tres que he llegit. Per contra, sembla el més documentat i el més descriptiu. Segueixo pensant que no em quadra tant llenguatge groller en català, el català no fa pels negres del Bronx, ho sento. Però és clar, no seria creïble si parlessin de manera polida i correcta. Potser és aquest el fet que em fa tenir-hi reserves.

A banda d'això, l'acció és frenètica, com sempre. Això i que es llegeix d'una revolada, són autèntiques marques de la factoria Macip.

Salvador Macip ha dit...

Gràcies per la crítica! Aquesta és la meva primera novel·la i me l'estimo molt, és clar. M'alegro que t'hagi aconseguit atrapar. És una mica bèstia, ho reconec, però era la història que volia explicar llavors (i encara vaig tallar algunes escenes! http://macip.org/llibres/reimon/).

Ja sé que al XeXu no el vaig convèncer amb això del llenguatge, però molts lectors han dit que s'havien trobat ficats en l'ambient macarra de Nova York. I efectivament, la idea era que l'acció fos com en una pel·lícula i no deixar descansar el lector. Va ser el meu experiment amb aquest truc, que em sembla que he anat millorant a El joc de Déu i amb el Sebastià a Ullals.

Sobre la documentació, ehems, ja saps que la investigació és la meva altra feina. Sé com aconseguir informació de primera mà. Vaig acabar en un sòtan em una sessió amb una colla de raperos amb pintes perilloses (bona gent) i tocant dalt l'escenari amb un altre. Per les parts més bèsties, qeu ja sé per on vas, vaig tirar d'imaginació i de vídeos! :-)

Anònim ha dit...

Una història a on el personatge és groller i malt parlat? És el què estava esperant...

Jesús M. Tibau ha dit...

trepidant

Anònim ha dit...

aquest l'apunto, que sembla que hi ha acció

Alyebard ha dit...

Coi, encara no he acabat la llista de llibres pendents de l'estiu que ja creix la de l'estiu proper :D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...