SONRISAS DE BOMBAY de Jaume Sanllorente.

"La veu humana mai podrà cobrir la mateixa distància que la petita i silenciosa veu de la consciència." Gandhi

Quanta raó!! Aquesta és una de les dites que ens van presentant els capítols d'aquest llibre. Quants cops la consciència ens diu que els que som més afortunats hem d'ajudar als que no tenen tanta sort i nosaltres dissimulem, fem com si aquella veueta ho estigués dient a algú altre, o simplement ens justifiquem de mil maneres. 

Havia vist, ja fa anys, una entrevista a Jaume Sanllorente i em va semblar més que valent, per haver sigut capaç de fer un canvi tant gran a la seva vida en benefici d'altres. Per això, quan vaig veure el llibre vaig saber que l'hauria de llegir.    

Aquest llibre ens explica el camí que va seguir en Jaume per aconseguir el seu objectiu. Ell ens diu que l'educació és la única clau que tindran els pobres i intocables de l'Índia per aconseguir la seva llibertat i abandonar l'esclavitut de la ignorància. 
Más allà de las sonrisas és un recull de fotos amb comentaris. En aquests dos llibres hi trobarem una realitat que de vegades ens fa estremir, ens fa plorar i enrabiar, però el que aquests llibres han d'aconseguir és que quan els haguem mirat no els tanquem, que quedin oberts per sempre més en la nostra memòria i que desitgem canviar les coses. 

En Jaume diu que és com una paret que s'ha de pintar. Si ens sembla que unes pinzellades no poden fer res, estem ben equivocats. Si tots pintéssim un trosset de paret aviat tot tindria millor color...
Web: https://www.sonrisasdebombay.org/

Blog: http://lassonrisasdebombay.blogspot.com/

M'han fet saber que en breu iniciaran en un Grup de facebook la lectura conjunta d'aquest llibre. Si hi voleu participa podeu escriure a irene_soisa@hotmail.com