24 de jul. 2011

LA VIDA . . .

Hi ha un moment, abans dels 10 anys que els nens son conscients que la gent es mor... La meva filla gran és més tímida i es va limitar a fer preguntes indirectes sobre el tema. Quan va tocar-li a la petita va tirar més pel dret i em va preguntar si no em feia patir que ja estigués més a prop de la mort...(els nens no tenen miraments)
Ara, ja no em fan aquestes preguntes però de vegades les veig patir en silenci quan saben que ha mort el pare d'un nen conegut... l'avia d'una amiga... aquell noi en un accident... i per això els vaig dir:
Fins als 10 anys vaig aprendre milions de coses. A mirar, a veure, a menjar, a parlar (de vegades massa), a caminar, a caure, a estimar, a llegir, a escriure, a jugar...
Dels 10 als 20, vaig aprendre milers de coses més (potser no totes tant positives). Van anar apareixent els millors amics, vaig començar a prendre decisions que podien ser definitives o no... vaig estudiar, vaig anar de festa, treballar, conviure, conduir. També vaig aprendre a estimar d'una altra manera...
Dels 20 als 30, diuen que el temps es comença a accelerar. Correcte. Però vaig seguir fent i aprenent moltes coses.
Dels 30 als 40, vaig aprendre la cosa més bonica. A ser mare. Sembla molt difícil però amb una bona base, apresa des de l'amor dels meus pares, va anar tot més rodat. Sobretot tenint en compte que a partir d'aquest moment la felicitat passa perquè els teus fills siguin feliços (encara que tots tenim alguns moments de desesperació). Aquesta assignatura ja no la deixes mai més, és de caràcter indefinit i es va complicant o facilitant per etapes... cosa que fa que comprenguis i estimis encara més als teus pares.
A part, també vaig aprendre a deixar de treballar i a tornar-hi després de set anys (que no és gens fàcil) i entre les mil coses més que vaig aprendre també hi havia... bloquejar...
Ara les meves filles segueixen tenint por per mi i jo també tinc por per elles. El meu pare diu que la por no s'ha d'ignorar mai, ens fa ser previnguts. Però els dic que... Si em morís demà el balanç de la meva vida seria positiu. He fet moltes coses i n'he aprés moltes, algunes no m'han agradat, altres no han sigut positives, però la majoria si. Crec que sempre m'han estimat les persones més importants per mi, i jo he procurat sempre estimar-les molt també.
Ara que... Si no em moro demà, pot ser que encara visqui 40 anys més. I si he aprés i fet tantes coses en aquests anys que ja he viscut, perquè no he d'aprendre'n i gaudir-ne un bon grapat més en els que em queden.
Així que els dic a les meves filles que no s'hi capfiquin, que per això vaig triar com a subtítol del bloc:
"Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre"
Ara, aquest bloc farà una pausa (encara que potser no em pugui estar de passejar-me a visitar els vostres)  fins d'aquí a unes setmanes... per viure i gaudir de la vida i la bona companyia dels que m'estimen

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Tela quina reflexió més profunda per marxar de vacances! Molt interessant. M'ho apuntaré per si algun dia sóc pare.

Que passis molt bones vacances!

Sergi ha dit...

No deixem mai d'aprendre, i ja que ho separes per dècades viscudes, jo penso que cadascuna té les seves coses, no iguals per a tots, però totes elles importants i dignes de valorar. Jo vull creure que no moriràs demà, no fotem, i que per tant encara viuràs una pila d'anys més. I per més coses que hagis fet, sempre te'n quedaran per fer, per exemple, d'aquí uns anys, ser àvia! Segur que t'encantarà. Però abans, tens moltes altres coses, segur. Per començar, aquest descanset. Gaudeix a tope d'aquests dies amb els teus, i no t'oblidis de llegir, que en tornar llegirem les teves ressenyes!

jomateixa ha dit...

Això de llegir és com una droga, no puc deixar-ho mai.
però com que és una afició compartida (menys el meu marit, vegeu: http://tumateix-llibres.blogspot.com/2009/06/acudit-real.html)
ens deixem llegir en soletat i també hi dediquem estones a llegir juntes. Encara que siguin còmics, compartir sempre omple.

Salvador Macip ha dit...

Un apunt genial per tancar la temporada! Gaudeix de les vacances i la família.

Isabel ha dit...

Amb aquesta reflexió, m'has ficat la pell de gallina, bones vacances!!!

Assumpta ha dit...

Mentre tinguem il·lusió per anar aprenent coses noves, tindrem instants de felicitat!!
A gaudir d'aquestes vacances i a passar-ho bé amb aquestes nenes tan maques que tens!! :-))

Josep ha dit...

T'esperarem

Gaby ha dit...

Bones Vacances!!

Alyebard ha dit...

Bona entrada i bones vacances, que tots ja comencem a necessitar-les.

GEMMA ha dit...

Fins la tornada!

magazine.cat ha dit...

Ens veiem a la piscina, si el temps en deixa!!! ;)

Ma. Rosa ha dit...

Una reflexió que comparteixo.El més maco de la vida és no deixar mai d'aprendre. Aprendre dels que ens han anat davant i també aprenem dels que venen darrera.són vivències compartides i els menuts tot ho pleguen, encara que avegades no ho sembli. passats els anys et recorden aquella frase que donaves per perduda, doncs no, va arribar. Una expeciència única.
Divertides vacances, passa-ho bé amb aquestes filles tan guai que tens.
Que no se t'empeti morir-te, voldria continuar llegint-te al setempre.

Màgia ha dit...

Un post preciós, que m'ha servit també per aprendre. Bones vacances!

Conchamare ha dit...

Las buenas pausas lo mejor, para continuar nuestras vidas.

jomateixa ha dit...

Magazine, a la piscina menjant prunes... jeje
gràcies a tots pels vostres comentaris, l'Agost és un mes fluixet. Cal agafar embranzida per seguir bloguejant amb bon ritme...

bajoqueta ha dit...

He vist la mort de persones molt properes aquest any i encara no les he paït. I les que van passar de menuda tampoc... així que no sé quan és le moment adequat...

Cada época té el seu i el teu ara és gaudir de l'estiu amb els que més t'estimen.

Passa-ho molt bé!

Joan ha dit...

Uns que arriben i altres que se'n van. Doncs res, a gaudir-ne sense límit com si fos l'últim i a aprendre'n el màxim per als següents.

McAbeu ha dit...

És cert que no parem mai d'aprendre coses i també va bé tenir temps per gaudir d'això que aprenem... així que et desitjo que vagin molt bé aquestes vacances i fins la tornada!!

rosa ha dit...

M'ha agradat llegir aquesta reflexió... la por, els fills, la mort... gairebé fins l'etapa dels 30 als 40 no en vaig ser massa conscient, però ara de vegades m'esgarrifa!

Bones vacances!

Assumpta ha dit...

JOMATEIXAAAAAAA que tinc el llibre "juvenil" de Grisham que tu vas recomanar!!! :-DD

Encara n'he d'acabar un que tinc començat però quan l'acabi, ja agafaré aquest i li faré una ressenya!! :-))

jomateixa ha dit...

A veure que et sembla...

Barcelona m'enamora ha dit...

Oh, havia llegit comentaris teus a altres blogs però no sé perquè mai havia entrat a casa teva i ara estic voltant per les teves ressenyes! Fins arribar aquest post que m'ha ben entendrit...molt bonic! Jo encara sóc als vint-i-pocs, però sempre he pensat que la cosa més maca que es pot fer a la vida és tenir fills, només veient nens petits ja se'm cau la baba!

Bé, seguiré una estoneta més voltant per aquí, aviam si trobo la ressenya d'algun llibre que m'hagi llegit o algun que em faci gràcia...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...