6 de juny 2011

EN EL NOM DEL PORC de Pablo Tusset

Diuen que Pablo Tusset té un estil d'escriptura lleuger, amb un humor una mica cínic  però que tracta temes profunds. Així és com podríem dir que flueix aquesta novel·la: personatges de tots tipus i converses on es parla una mica de tot.
Bé, al principi del llibre, quan van reconstruir pas a pas el que hauria sigut l'esquarterament d'una dona que han trobat en un escorxador, vaig pensar que m'esperava un llibre una mica més fort del que voldria... Però tot seguit, el cas passa a ser un tema de fons i van agafant protagonisme altres personatges.
Pablo Tusset ens mostra la convivència del bé i el mal, tot combinant els capítols amb títol: el paradís, el món i l'infern... qui hauria de ser bo no ho és tant i el destí de vegades també hi té un paper important en els resultats... 

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Oooh, en nom de qui????

Elfreelang ha dit...

Deu ser un llibre de bon llegir!

òscar ha dit...

Vaig llegir "Lo mejor que le puede pasar a un cruasán" i em va entusiasmar. No sé si perquè alguns passatges succeïen al barri (Les Corts) en el que vaig néixer i viure un bon grapat d’anys o per la barreja d’ambients i personatges totalment antagònics (germans, lumpen – zona alta, ...) que em va enganxar. És un dels meus favorits de la darrera dècada.

En acabar em vaig comprar “El nom del porc” i tampoc no em va decebre gens tot i que no em va semblar una novel•la tan rodona com l’anterior. “Sakamura, Corrales y los muertos rientes” també la vaig gaudir moltíssim.

Escrit tot aquest rotllo, sembla clar que a mi Tusset m’agrada molt.

Jordicine ha dit...

M'interessa! Una abraçada, JOMATEIXA.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...