"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

6 de maig 2011

ENTRE LIMONES de Chris Stewart

Ja havia comentat un llibre similar aquí però no em va fer tant el pes. Puc dir que gairebé tota la meva vida, tret d'un parèntesi dun parell d'anys, l'he viscut en algun poble. Sóc una defensora total de la vida tranquil·la, però no se si m'atreviria a aillar-me tant com els protagonistes del llibre (sense electricitat, sense aigua corrent, aillats per un riu...) Suposo que a més de la tranquilitat que comporta la vida rural també necessito tenir no massa lluny la civilització més moderna i estressant...
Aquest és un llibre força divertit, el subtitol és: "Història de un optimista". Chris Stewart ens explica amb detall la seva arribada a Las Alpujarras i el camí fins a la seva instral·lació definitiva. És admirable com, sense tenir ni idea aconsegueix adaptar-se i reconstruir el, segons ell, "cortijo" destartalat que havia comprat a un personatge que se'n aprofita tant com pot. 
Amb bon humor i sense rancunies ens mostra el caràcter d'algunes persones que creuen que és la seva obligació aprofitar-se d'un extranger i prendre-li el pel, quan en realitat ell s'adona bastant del que passa però per educació i cortesia aguanta a aquests típus de personatges. Per sort no tothom pensa així i també troba molts bons amics que l'ajudaran a adaptar-se i a aconseguir els seus objectius, com en Domingo, que serà un constant al seu costat en tots els dubtes i problemes. Tant és així que al final acabarà sent el padrí de la seva filla, nascuda ja entre llimons.
Encara viu a El Valero amb la seva dona Annie i la seva filla Chlöe i amb els nombrosos animals que ha anat acumulant, gossos, gats, gallines, ovelles i el lloro... envoltat de oliveres, hort, ametllers i llimoners.
El llibre va ser rècord de vendes i en va fer una segona part "El loro en el limonero"
Podeu llegir-ne més coses aquí o podeu veure aquest vídeo de "Destino España" aquí





3 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt bon llibre, fins al punt que els companys de tren es pensaven que m'havia sonat amb tanta rialla. I va coincidir amb una etapa que necessitava riure molt. Em va ajudar.

Gregori Samsa ha dit...

Ei, amb tanta llimona haurà sortit una història a amb un humor àcid..

bon cap de setmana

Sandra Valentín ha dit...

És divertit, i tant que sí! De tant en tant s'agraeix molt que una novel·la et faci riure una mica, que per desgràcies ja tenim els diaris!
Fins la propera!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...