"La Història real d'Enaiatollah Akbari"
Només començar el llibre ja se t'estreny el cor. Que una mare abandoni un nen d'uns deu anys "per evitar-li mals pitjors", enmig d'una ciutat desconeguda, sense deixar-li cap mena d'ajut... Bé, només amb tres bons consells per què sigui bona persona... Això ja és una cosa que costa de pair.
Sempre m'ha agradat llegir històries de superació, de lluita, i aquesta n'és un clar exemple. Fabio Geda ens transmet d'una manera amena i fàcil de llegir aquesta emotiva biografia d'un noi que s'ha d'espavilar en un entorn més que hostil.
Enaiatollah Akbari fa un llarg viatge fugint i sobrevivint. Avançant amb molt esforç i de vegades retrocedint segons el va acompanyant o abandonant la sort.
Passant por, gana i amb molts sacrificis, arriba a un destí que ni ell mateix sabia si seria el final o hauria de tornar a començar un nou viatge...
És un llibre emotiu que t'omple d'una barreja de sentiments i que segur que no us deixarà indiferents.
1 comentari:
Doncs sí, realment sembla una història força dura.Interessant.
Publica un comentari a l'entrada